Encara que facis una vida decantada, lluny de l’estrèpit d’una realitat tan malcarada i bel·licosa, aquests dies t’arriben o sents judicis, comentaris, impressions de persones convençudes que la justícia alemanya haurà proposat alguns punts de reflexió indefugibles al conjunt d’Espanya. Precipitadament conclouen que hi haurà molts de penediments o simples rectificacions, perquè és obvi que ningú no pot continuar avalant la teoria de la violència després de la no extradició de Puigdemont a Espanya per ser jutjat per sedició.
I t’entendreix sentir aquests comentaris, perquè penses que a la nostra població encara hi queda un cabal d’innocència que podria esdevenir un plus moral i social en circumstàncies propícies per a aquestes pures il·lusions de l’esperit (amb permís del mestre Pla). A més, al darrere hi ha un raonament que té una lògica considerable..., però que manca de la dosi necessària de realisme que la faci útil i practicable. Els amics de la simple veritat són ara els mateixos que fa una setmana. A l’estat d’ànim dels partícips del gran contuberni, tant com al de la població enardida en la mateixa direcció, res ho haurà canviat.
Com pots canviar, arran d’una actuació de la justícia alemanya, si t’entestares a conjurar-te per definir com a violència el que va ser la gran demostració europea de no-violència dels darrers anys? Si has de violentar el teu propi enteniment per enganyar-te de manera tan innoble, has jugat massa fort per tornar arrere. Seria com esperar que la pintura de George Grosz ‘Els pilars de la societat’ (Nueu Nationalgalerie de Berlín) –vegeu-la a internet si no la teniu present– passàs a ser, després d’un examen de consciència col·lectiu, una escena de fraternitat universal d’allò més naïf, tot i que és el retrat no gens excessiu del gran centre de poder estatal.
Malgrat tot, no estaria malament que algun conjurat intentàs explicar-se i explicar-nos quin camí ha seguit per negar-se una veritat tan simple, per a la confirmació de la qual bastava informar-se en alguns mitjans coneguts pel seu periodisme responsable en lloc de fer-ho en els mercenaris de la croada. I com s’ho faria per processar la seva participació en una escalada d’odi que ara mateix s’hauria de desarmar sense, però, que ningú sàpiga com es pot fer.
