OPINIÓ

Solidaritat, beneficència o caritat

GUILLEM FRONTERA
GUILLEM FRONTERA

Hi ha una solidaritat silenciosa i evangèlica i una altra que no es mostra si no és a través del luxe i el glamur. La primera no té reconeixement social ni s'ha proposat mai d'assolir-lo. Hi ha explicacions per a totes dues. La primera no les necessita. La segona, en canvi, sovint ha d'argumentar que l'important és la consecució dels objectius, i que els mitjans estan subjectes a aquesta fi. Cal ser pràctics, diuen. Així, veiem honorables sacerdots protagonitzant grans festes del que abans es deia ‘higth society’ o ‘jet society’ i que ara ja no sabem com dir, vista la mescladissa de gent rica i famosa. Aquí hi ha un re: abans sabíem per què la gent famosa era famosa i ara ja no ho sabem –bé, servidor no ho sé. Si t’has fet molt ric, sense importar el temps que hi has invertit, ets admès automàticament en aquest món que avui ja no fascinaria Scott Fitzgerald –el Gran Gatzby era un altre tema. En fi, la televisió ha destruït antics sistemes de peses i mesures, i n'ha creats de nous, però efímers fins al punt que la fama pot ser, ara mateix, un castell de focs artificials o una traca final. Estels fugaços que vénen de les foscúries de la nit còsmica i que s'hi tornen a submergir després de deixar un rastre lleu a les publicacions del cor, ara mateix mimetitzades per seriosos diaris d’arreu. Fins que un dia hi tornen a guaitar de manera escàpola perquè els mitjans ens volen alliçonar sobre les conseqüències del vici.

Sigui com sigui, supòs que l'amable lector s'haurà preguntat alguna vegada si no es recaptarien més doblers si els assistents a les festes solidàries (o benèfiques) amb glamur donessin el que els ha costat vestir-se (interior i exterior), maquillar-se, pentinar-se, perfumar-se i traslladar-se. Però és igual, no els podem retreure res. Els que digueren a l'amo de Zara que no volien les seves subvencions, sinó els impostos que s'estalviava gràcies a l'enginyeria tributària, és ben sabut que s'han quedat sols, perquè avui dia la solidaritat (o la caritat) encara té més prestigi que la justícia. Aquesta qüestió ens duria a preguntar-nos què haurien de fer els governs per fer front a tot allò que fa la beneficència o la solidaritat. Els carrers serien assolats per torrentades de misèria i delinqüència. Els governs han de ser jutjats a les urnes també pel que no fan i els resol o mitiga la societat civil. Res, com deia Ignasi Riera, quan era alhora jesuïta i comunista: “La solidaritat, sempre: a l'engròs i a la menuda”.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF