SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Sobren cotxes

La llei del canvi climàtic, que prohibia la circulació de vehicles dièsel a les Balears a partir del 2025, ha quedat en suspens, en una nova demostració del tarannà amable i comprensiu d’un Govern que cedeix a totes les pressions que es troba al davant. Aquesta vegada no han estat Thomas Cook, ni els hotelers, ni les plataformes de lloguer turístic, ni els fons voltor, ni els amants de la tauromàquia. En aquesta ocasió es tracta dels fabricants, venedors, concessionaris i empreses de lloguer de cotxes i altres objectes amb rodes, que havien posat el crit al cel davant la pretensió que un govern escollit per la ciutadania reguli mínimament un mercat que campa a lloure i en mans de la corresponent tropa de dinosaures. Ítem més, s’hi havia afegit el govern d’Espanya, principal contrari de l’executiu que presideix Francina Armengol precisament pel fet de ser del mateix color polític. A Pedro Sánchez i al seu Ministerio para la Transición Ecológica, que dirigeix la ministra Teresa Ribera, no els plaïa que als indígenes d’ultramar els agafàs per vetar el dièsel l’any 2025, quan ells tenen entre mans una llei de canvi climàtic que fixa aquesta prohibició per a l’any 2040, o quan sigui. Calia, per tant, suspendre l’aplicació de la llei balear, abans que el govern amic d’Espanya la dugués al Tribunal Constitucional, famós pel seu zel a l’hora d’aixafar legislacions d’autonomies nocives per a Espanya, que són totes aquelles que no són governades pel PP, Ciutadans i Vox. Francina Armengol intenta calmar els socis de MÉS i Podem afirmant que es tracta només d’anar a l’una amb el govern estatal, i que és “ridícul”, segons ella, pensar que el govern d’Espanya no tindrà una llei de canvi climàtic abans del 2025. Si abans d’aquest any Pedro Sánchez ha aconseguit formar govern, ja serà molt.

El fet no és fixar tal any o tal altre, perquè al final les previsions de calendari es modifiquen sobre la marxa. El fet és que a Balears sobren cotxes, com sap qualsevol que tingui l’experiència de conduir per les ciutats, pobles, carreteres, autopistes i autovies d’aquestes illes. En sobren a tot arreu, de cotxes, però aquí es nota més (tot es nota més) perquè l’espai i els recursos són els que són, i no n’hi ha més. Per descomptat, també sobren turistes, però sobretot sobren cotxes, i la inflació del parc automobilístic no és, per una vegada, una conseqüència directa del turisme. A les Balears hi circulen més d’un milió de vehicles (concretament 1.030.478), per una població de 1.167.000 habitants, segons dades del 2018. I persisteix la mentalitat d’organitzar la via pública posant les necessitats del cotxe molt per davant de les dels vianants.

Sap greu per als qui s’hi guanyen el pa i que ara estan alegres perquè les seves pressions han fet efecte, però la notícia és que aquesta és una altra activitat econòmica destinada a desaparèixer tal com la coneixem. L’ús massiu d’automòbils és un fenomen del segle XX (molt recent, per tant) que ha arribat al seu punt màxim i que en el XXI no té altre camí que la seva reformulació més aviat radical. Senzillament, tants de cotxes no són viables, i quan una cosa no és viable acaba per desaparèixer. Per descomptat que s’hi continuaran guanyant molts de doblers, amb l’automoció, tants o més que ara: però amb altres tecnologies i altres formes de comercialització, que les empreses capdavanteres del ram ja estudien per no perdre negoci. Els darrers a assabentar-se’n seran segurament els concessionaris i les empreses de lloguer, aferrats encara a la figura del venedor de cotxes tal com surt als films americans dels anys cinquanta.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF