Sobre rècords i límits

EconomistaSembla que en les darreres setmanes i el que ens resta d’estiu un tema prevaldrà sobre la resta de notícies d’interès o d’actualitat: l’arribada de la calor i els turistes (nous i reincidents) ha despertat l’agitació del debat recurrent sobre la realitat i el futur del turisme a les nostres illes. El compliment de les previsions, amb registres històrics en el nombre de visitants i quant a ocupació, ha rescatat el desafiament entre quantitat i qualitat amb el qual ens hem avesat a conviure en aquest petit territori, però que mai no s’ha tractat amb seriositat (sense que prevalgui l’interès a curt termini, ni sota prejudicis ideològics).

El context internacional actual, definit per l’estabilització econòmica dels mercats emissors tradicionals i de la potència de nous mercats (països nòrdics i nínxols d’alta capacitat adquisitiva), així com la incertesa existent en països tradicionalment competidors, que ha reduït dràsticament l’oferta internacional equiparable, és tan favorable que no aprofitar-ho seria tan greu com no preocupar-se perquè en el futur no es perdi la posició avantatjosa en la qual ens trobam. Hem de ser conscients, agents implicats i societat en general, que les tendències de mercat canviaran (qualcú ha pensat com serà el turisme d’aquí a 20 anys o com ens afectaria una crisi en els països emissors?) i també de l'elevat risc de morir per un èxit immediat i esgotador.

Entenc els recelosos d’iniciatives per a la racionalització de l’oferta turística (un terme que va més enllà de la limitació o reducció de places, tipologies d’establiments, etc.) escalivats encara de la sensació de retrocés econòmic que pareixia que ens havia d’ofegar a tots (als que neden amb flotador també). Però crec que el debat s’ha de centrar en què és el que farà que el model turístic sigui sostenible, evitant consideracions ideològiques preconcebudes (d’un costat i de l’altre) i simplificacions que poden dur a confondre i errar el diagnòstic de la realitat present i per esdevenir. I per sostenibilitat no em referesc a altra cosa que a generar el major rendiment possible (econòmic i social) durant el major temps possible. Hauríem de fer l’esforç de pensar què deixam a les generacions posteriors (als nostres fills i néts) i hauríem d'intentar que aquestes comencin a preocupar-se de si volen o sabran mantenir les rendes generades i el benestar social existent.

L’èxit futur no dependrà del nombre de turistes que ens puguin visitar o ens hagin visitat en un any, sinó de l’experiència que aquest se’n pugui endur, de les expectatives que s’hagin complert i també de com es tradueix l’impacte turístic en el benestar dels residents. Aquests tres elements tenen un caràcter tan dinàmic, complex i de necessitat constant d’emprenedoria i generació de noves i originals iniciatives, que difícilment es pot assolir des d’una perspectiva enfocada tan sols a quantificar quina és l’oferta turística òptima. Ni geògrafs ni economistes som bons predictors, i administració i polítics tampoc pareix que sàpiguen calibrar els efectes de les seves decisions en el llarg termini.

Els únics que poden tenir interès en aquest tipus de debats són els actors que representen l’oferta existent, ja consolidada i probablement sense capacitat de renovació (referida més a 'habilitats' que a disposició de recursos econòmics), com a mecanisme per garantir la pròpia supervivència. Més que la recerca d’un nombre òptim o del mix adequat entre tipologies d’establiments, el que es tracta és d’incentivar les iniciatives que més valor generen o poden generar, entendre el sector turístic com l’element que canalitza allò de què disposam o som capaços de produir (paisatge, agricultura, gastronomia, artesania, cultura, serveis) que li dóna valor al propi atractiu i del qual depèn alhora.

És l’hora de radicalitzar els canvis, d’atrevir-se a proposar i materialitzar projectes que defugen d'allò convencional, multiplicar oportunitats que serveixin per vincular sectors i per diferenciar-nos com a destinació. En poc temps importaran poc els milers de turistes que ens hagin visitat si només ens conformam a sumar.