Sis mesos després, continua el desgavell de les dades

Han passat gairebé sis mesos des de la declaració de l’estat d’alarma pel covid-19 i el desgavell amb les dades, sobretot les que fan referència al conjunt de l’estat espanyol, continua pràcticament com el primer dia. Sembla mentida, perquè tots els experts coincideixen que un bon sistema de monitoratge i processament de dades, per poder observar en directe la incidència del coronavirus en la població, veure quina és la tendència i fins i tot reconstruir el passat, és imprescindible per definir estratègies per lluitar contra la pandèmia.

El que millor exemplifica aquesta manca de cura amb les dades del Ministeri de Sanitat és la insistència a informar a través d’un document en PDF, cosa que impedeix que es puguin fer comparacions o sèries històriques de manera àgil i que obliga els periodistes a treballar amb els seus propis arxius. El Govern balear les difon amb una nota de premsa diària -exceptuant-ne els caps de setmana- amb els mateixos problemes que els PDF estatals.

El cas del Ministeri és flagrant, perquè recordem que ells no porten la gestió de cap territori ni de cap hospital concret i, per tant, la seva tasca es redueix a la coordinació i vigilància. De fet, en les compareixences, Fernando Simón es limita a comentar les dades que li faciliten les autonomies i a donar directrius genèriques, perquè les competències estan transferides. Per això, resulta difícil d’explicar que no s’hagi pogut crear ni tan sols una web específica perquè tant periodistes com investigadors o simples ciutadans puguin tenir un accés lliure a la informació.

Un altre debat que s’ha d’abordar és si les dades que s’ofereixen són les realment significatives. De vegades fa l’efecte que l’allau de xifres que es donen (registrats, acumulats, notificats...) acaba generant desinformació. Per tant, caldria treballar en dues direccions: d’una banda, cap a la simplificació de les dades i oferir aquelles que tenen una fiabilitat del 100%, encara que això suposi no donar-les en temps real. I de l’altra, decidir quins indicadors serveixen de veritat per indicar l’evolució de la pandèmia i són realment comparables entre territoris.

Sabem que una part del desgavell no és només responsabilitat del govern espanyol i que fins i tot l’OMS ha estat incapaç d’imposar al conjunt de països uns paràmetres únics per poder fer la comparativa entre les dades. És evident que s’ha de posar fi a aquesta borratxera de xifres, canviants i fins i tot contradictòries, amb correccions constants, que posen molt difícil a la ciutadania saber quina és la situació real de la pandèmia.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF