Dos anys i mig després de l'inici de la revolució pacífica contra Baixar al-Assad en el marc de la Primavera Àrab, el conflicte ha derivat en una guerra civil que ja té un balanç esfereïdor: 65.000 morts, desenes de milers de desapareguts, quatre milions de desplaçats interns i un milió de refugiats. Davant d'un drama humà d'aquesta magnitud, la comunitat internacional està dividida entre partidaris i detractors del règim, i aquests últims dividits al seu torn sobre quina és l'estratègia correcta a seguir per desbancar Al-Assad. El perill principal és l'enorme capacitat de desestabilització d'un conflicte que, d'una manera o altra, ja s'ha estès cap al Líban -amb la participació directa de la guerrilla xiïta de Hezbol·lah a favor del règim- i l'Iraq -amb un increment de la violència sectària-. Fora d'aquest cercle immediat també hi podem situar Israel, l'Iran i Turquia, que precisament ara viu un esclat de violència intern. I després vindrien les grans potències. D'una banda Rússia i la Xina, alineades amb el règim, i de l'altra la Unió Europea i els Estats Units, favorables als rebels. Per acabar-ho d'adobar, els rebels estan dividits entre l'oposició laica i els grups islamistes, que sembla que podrien estar connectats amb Al-Qaida i que estan més ben armats. Aquesta és la gran excusa que manté unit l'exèrcit sirià al voltant d'Al-Assad.
L'últim gest de la Unió Europea d'aixecar l'embargament d'armes només té un objectiu: reequilibrar les forces a favor de l'oposició laica, que estava sent escombrada sobre el terreny. La situació és de conflicte enquistat i sense horitzó possible, tot i la superioritat militar del règim. Les pressions per obligar Al-Assad a seure a negociar no funcionen i una eventual conferència de pau sembla cada dia menys factible. El temps passa i no hi ha guanyadors, només perd la població civil, sotmesa a massacres indiscriminades i atacs aeris. No hi ha una solució fàcil, i segurament el repte és trobar la menys dolenta amb tots els interessos que hi ha en joc. Però una cosa que hauria de posar tothom d'acord és la necessitat d'establir un corredor de seguretat, almenys per fer arribar ajuda humanitària a tota la població afectada per la guerra.
