UNA MONADA
Opinió 08/09/2018

Síndrome de cabaret

i
Miquel Cardell
3 min

Si això de la síndrome d’estrès postvacacional no fos una altra collonada publicitària i autocompassiva, i si no fos que tenc aquesta sensació cada vegada amb més freqüència, la lectura del diari em faria pensar que en patesc un accés agut. Hi ha dies que sembla la sinopsi d’un cabaret surrealista, caricaturesc i molt caspós

Puc llegir, per exemple, que els veïns i propietaris de cert indret devers la carretera de Sineu expressen alarma davant uns senyals i un vol de drons que interpreten que podria ser una virtual inspecció massiva de construccions il·legals. Resulta que el que els ha alarmat realment són tasques de topografia que fa el CIM amb vista a ampliar la carretera.

Començava a demanar-me a què ve tanta paranoia si són ciutadans complidors de la llei i tenen els xalets i les piscines en ordre, i a pensar que si jo fos responsable de la disciplina urbanística potser trobaria en tot plegat causa raonable per anar a fer-hi un cop d’ull; però he girat plana i puc llegir que la quantitat de persones humanes que declaren tenir més de trenta milions d’euros s’ha multiplicat per tres a l’estat espanyol d’ençà que va començar la famosa crisi.

Llavors, parlant de milionaris, veig Nadal i Federer que es queixen de la calor a no sé quin torneig de tennis, en pla “així no hi ha qui jugui” i no som capaç de recordar cap declaració consemblant dels picapedrers que treballen damunt les nostres teulades en plena bavarada canicular; però ja he girat plana i apareix la notícia d’una, literalment, invasió de cabres a no sé quina urbanitzacio ciutadana, amb la policia municipal perseguint les bèsties en pla Mack Sennett i sense gaire èxit.

Clar que potser val més que es dediqui a perseguir cabres que a retirar pancartes, almanco el batle no ha de demanar perdó, que és el que ha hagut de fer després de l’episodi rocambolesc de la festa del casal Voltor Negre. Si ho entès bé, resuta que hi hauria alguns membres de la Guàrdia Civil que no tenen res millor a fer en el seu temps lliure que anar a controlar armats amb banderes espanyoles, les festetes dels subversius, que prèviament han hagut de saber que es convocaven. I, quan veuen pancartes que no els agraden, cridar els col·legues de la Local que s’hi apunten i les despengen, a pesar dels permisos que els organitzadors de la festeta asseguren tenir. Sona rar, tot plegat, sobretot perquè la majoria dels ciutadans ni hauríem sabut res de la festeta si no hagués estat per la vigilància desinteressada dels servidors de l’ordre, una vigilància que, si això fos un serial americà, ja hi hauria algú que hauria qualificat d'“assetjament”. Ara, en canvi, ho sabem i hi ha hagut qui ha pogut publicar coses sobre enfrontaments d’indepes i turismofòbics amb la policia. Perquè a veure què s’han pensat, aquests arreplegats, de penjar a les seves festes pancartes que atempten contra la llibertat d’aquells a qui aquestes pancartes molesten.

Deu ser el que ha pensat el governant municipal d’Estellencs que ha fet despenjar els paperins… grocs! que havia penjat un col·lectiu tan subversiu i antisistema com és la comissió veïnal encarregada d’organitzar les festes. Clar que si algú despenja els paperins grocs és perquè algú ha trobat que hi havia raons per a posar-los d’aquest color, que ja fa segles que al món del teatre es considera de mal averany. Com els veïnats de Porreres que el triaren en votació popular com a color per als paperins de les festes d’enguany, i tampoc no va passar res.

Tot plegat sona a Berlanga, però passa ara a la consolidadíssima democràcia del Regne d’Espanya, quan els qui se n’omplen la boca fan com qui ignorar que tenen el deure de respectar els meus drets, començant per la llibertat de dissentir i d’expressar idees que no els plauen, i manifestar-les al carrer, com ells hi poden manifestar les seves. M’imagín que el seu pla essencial passa per fer por, que s’acosten eleccions.

I deu colar, quan envesteixen el president del Parlament i l’acusen de “falta d’imparcialitat” perquè, en el seu temps lliure, va donar la mà a un indepe que es manifestava a una mani d’indepes (uiuiuiui!). I va el president Picornell, i es justifica i diu que només passava per allà.

stats