CORRENTIA

Senyor Ábalos, gràcies però no

Madrid és una ciutat amb grans problemes, però amb irresistibles atractius, que no hem d’enumerar perquè no cabrien en aquest cornaló de diari. Hi ha gent de tota casta. Cert que moltes de les eleccions que s’hi celebren posen en relleu el pes que hi té la dreta més tancada i més violenta, mentre que s’ha esvaït aquell Madrid roig i descafeïnadament socialista dels primers anys de la democràcia. En el seu buit va emergir Podemos, un territori encara no ben femat per donar els seus millors –possibles– fruits.

Des de les perifèries –unes més que les altres– sovint es cau en l’error d’incloure el Madrid del comú de la gent, el de la cultura, la ciutat de cada dia, en el mateix caramull on negocien, conspiren, confabulen i s’engreixen els personatges que es reparteixen el poder sobre totes les coses de l’Estat. Aquest Madrid sinistre, sòrdid, que ni tan sols és una mica brillant –el llautó de què és fet li ho permetria–, és vist cada dia amb més desconfiança: una desconfiança crítica, però, que no té res a veure amb l’hostilitat bel·licosa de les dretes espanyoles, començant per la seva cara més visible: els mitjans de comunicació de titularitat episcopal. Aquesta dreta carronyaire, que es nega a fer memòria perquè la memòria ressuscitaria milers de morts que assenyalarien els assassins –la guerra feta per matar tantes persones–, ara empra les morts del covid-19 per destruir un govern i ofegar el sistema.

Des de la desconfiança més raonable, imploram al senyor Ábalos que no posi les mans en aquesta la nostra regió. No ens agrada que, des d’aquell Madrid del poder, es desautoritzi la nostra presidenta i es contradiguin unes estratègies que fins ara s’han dissenyat amb molt de coneixement i que han donat bons resultats. No els compararem amb els obtinguts per les planificacions centralitzades –ara més que mai les comparacions són odioses. Però tenim clar que aquí les coses no s’han fet malament i que ens agradaria continuar adaptats a les normes dictades per la senyora Armengol, que coneix el terreny i el territori, les persones i els problemes des de ben a prop.

Senyor Ábalos, aquest petit país insular li agrairia molt que no ens organitzàs la vida, que no buidàs de sentit i de contingut una precària autonomia que ara mateix pot servir d’exemple a molts.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF