ELS ESCRIPTORS QUE M’HAN ESTIMAT
Opinió 05/03/2017

Selma Lagerlöf

i
Joan Guasp
4 min

Segurament Selma Lagerlöf és una de les escriptores que més ens han estimat a tots, perquè va estimar, emocionalment i literàriament, tota la humanitat. Abans de posar-se a escriure, com molts de nosaltres, va ser una gran lectora. Com que era de natural tímid i callat, es passava les hores llegint. Es dedicà a la docència com a mestra d’escola i, en els seus moments de reflexió i silenci, va començar a escriure alguns textos breus. Això, unit al seu feminisme i a la seva lluita pels més marginats de la societat, la portà a conèixer epistolarment altres dones allunyades de casa seva. Aviat fou reconeguda i reclamada per un petit grup que va valorar amb força entusiasme la seva creativitat literària, així com el seu estil.

Els èxits literaris, amb més rapidesa que lentitud, anaren arribant. L’obtenció d’uns quants premis de narrativa i poesia feren la seva figura més pública, fins que al cap de pocs anys es convertí en un personatge nacional. Però fou la publicació d’‘El meravellós viatge de Nils Holgerson’ la que la impulsà internacionalment. Fins al punt que, a conseqüència d’aquesta obra, li concediren l’any 1909 el premi Nobel de literatura. Era la primera dona a la història que l’obtenia. A partir d’aquest moment, tot ja és més conegut. S’esdevingueren els actes oficials, els viatges i les recepcions. Però mai no es va aturar d’escriure. Se l’ha de considerar una escriptora prolífica i de gran nivell. Va escriure relats, novel·les breus, poemes i fins tot teatre.

‘El meravellós viatge de Nils Holgerson’, com diu el mateix títol, és una meravella en tots els sentits: poètic i literari, tendre, didàctic, alhora local i universal. Aquest llibre va ser una mena d’encàrrec per donar a conèixer els paisatges i la geografia escandinaus, més concretament els de Suècia. Però el relat va més enllà d’un llibre pedagògic per a escolars. I tant! És una fita literària dins el món de la ficció. També és cert que sovint se’l situa en el si del gènere infantil o juvenil, però això és degut sobretot a la màgia i la fantasia que l’envolta i, sobretot, perquè el protagonista és un al·lot de catorze anys que capgira la seva vida gràcies a les aventures que viu. Aquest relat, el podríem situar en un grup format per ‘El petit príncep’ i ‘Alícia’: tots tres són narracions màgiques escrites per a lectors joves la lectura dels quals també fascina els adults. Els adults amb ànima d’infant. Són narracions que, llegides a una edat juvenil, tornem a llegir una vegada i una altra quan ens anem fent grans i vells.

No puc evitar posar en aquest comentari el meu caire personal. Inspirat per Selma Lagerlöf en aquesta obra, com ella es va inspirar en Rudyard Kypling, ja fa estona vaig escriure un relat que vaig titular ‘Piu Teulader. Periple mediterrani’, que posteriorment va publicar la Conselleria de Cultura i Educació del Govern balear, il·lustrat de manera molt adient per la meva filla Katia. Hi he d’afegir que, en el seu moment, Miquel Ferrà Martorell, notable escriptor i bon amic, s’atreví a dir en públic que aquest llibre es podia considerar el millor dels meus llibres. Ho dic en veu alta, perquè em col·loca humilment al costat de Selma Lagerlöf, la qual cosa m’omple de comprensible goig intel·lectual.

Aquesta empatia amb l’escriptora sueca m’ha dut alguns cops més a intentar escriure amb un estil semblant al seu, encara que difereixi per complet del que la naturalesa ens dóna a tots.

Els últims anys de la seva vida, Selma Lagerlöf, a més d’escriure la seva extensa autobiografia, els dedicà, en particular, a l’ajuda de les dones i, en general, a un feminisme intens i actiu. Així mateix, va ajudar molts escriptors i poetes alemanys d’origen jueu que eren perseguits pel règim nazi de Hitler, salvant-ne un bon grapat dels camps d’extermini i d’una mort segura. De la mateixa manera, quan hi hagué els atacs soviètics a Finlàndia durant la Guerra d’Hivern, Selma va donar la seva Medalla d’Or, que se li havia concedit amb el premi Nobel, per ajudar a la causa finesa. I ja molt avançada la seva edat, el 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, va adherir-se a la causa republicana quan va es va celebrar a València el Congrés d’Escriptors Antifeixistes. Tota una labor que denota el seu tarannà humanista d’esquerres al marge de la seva bulliciosa activitat literària.

El 16 de març de 1940, a la mateixa casa dels ànecs on havia nascut ella, i segurament també Nils Holgerson, el seu personatge més famós i emblemàtic, per una cardiopatia múltiple provocada pel seu gran amor a la humanitat i a la literatura, morí Selma Lagerlöff a 81 anys. Ni Suècia ni el món no l’oblidaran ja mai.

Mentre escric aquestes línies m’assabento que s’acaba de publicar en català ‘El carreter’, una de les novel·les breus més destacades d’aquesta autora universal.

stats