OPINIÓ

La Segona B, a tocar

Podríem començar per acumular números fent referència als canvis introduïts per Sergi Barjuan, ja siguin els de les jornades que queden perquè arribi la tragèdia o els agònics, que deixen l’equip una jornada més en les posicions més evidents del descens; però, no cal, no cal fer més sang. Als aficionats solament els queda resignar-se (no conformar-se) i carregar-se de paciència per començar a assimilar el que els espera fins a l’11 de juny, el dia que acabarà aquest suplici. N’hi havia, de més "il·lusionats", que pensaven que l’equip reviscolaria, però aquesta esperança s’ha reduït a una entelèquia, il·lusió i a una espècie de miracle majúscul que és evident que no s’ha materialitzat. Aquest diumenge, a Saragossa, un camp històricament hostil i on fa anys que el Mallorca no guanya, hem tornat a presenciar un capítol més d’aquest malson que és i haurà estat la temporada 2016/17. L’entrenador mallorquinista és evident que ho havia de provar. Havia d’intentar que l’equip aconseguís tenir cara i ulls, una altra aparença, sobretot tàctica, però no ha funcionat i ens imaginam que no funcionarà. Hem de reconèixer la bona intenció del tècnic català, però tot ens fa sospitar que no hi serà a temps. Canvi de tàctica, de jugadors, alguns dels quals fa mesos que ni tan sols han estat convocats i, fins i tot, canvi d'actitud... A hores d’ara, però, qualsevol intent de posar-hi remei és fer retxes dins l’aigua. Basta recordar que el Mallorca és l’únic equip que just ha guanyat sis partits en tota la temporada, per tant, pretendre que ara comenci a sumar punts és, com a mínim, somiar truites. Aquest diumenge, a La Romareda, el Saragossa va tenir una mínima, petita, o fins i tot ridícula oportunitat per fer un gol i la va aprofitar. El Mallorca en va tenir dues i mitja i les desaprofità. Tots els canvis, fets a la desesperada, no serviren per a res i l’equip tornà a demostrar el poc nivell competitiu que ha exhibit durant tota la temporada. La jornada no es podia presentar millor per als interessos mallorquinistes, ja que tots els rivals directes havien perdut els seus partits, però, ni així el Mallorca ni tan sols va ser incapaç d’empatar, que tampoc no li hauria servit per a res. La primera final de les nou que queden per disputar ja l’han cremada; ara el que queda (com va dir una vegada Héctor Cúper) és acabar la temporada amb tanta dignitat com sigui possible.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF