Sant Jordi

A casa del Manel compren llibres tot l’any. Però, tot i així, igualment compleix amb el ritual de cada 23 d’abril i aporta el seu gra de sorra a visualitzar una mica més la indústria cultural, en aquest cas l’editorial. I en el marc d’aquest ritual mai es pot escapar de l’interrogatori clàssic d’aquell periodista que, micro en mà, acompanyat de l’operador de càmera, està obligat a sortir al carrer per anar qüestionant a tothom: “em podria dir quin llibre heu (o us han) regalat/comprat per Sant Jordi?”.

Al Manel la pregunta mai li és fàcil de respondre i té més tendència a embarbollar-se que no pas a explicar-se. Primer perquè el periodista li fa en singular, sense tenir en compte que a casa seva són cinc persones, entre petits i grans i, cadascú en la seva mesura, té el seu llibre. I segon perquè, un cop ha donat la resposta, veu en la cara del reporter que ha quedat fora de joc: el títol o títols que ha esmentat no figuren en la llarga llista de novetats, ni molt probablement figurarà en el rànquing dels llibres més venuts per la Diada de Sant Jordi.

No, no, no és que hagués comprat ni el del síndic Cairat, ni les converses de Morell amb Alanis, ni el darrer de l’editorial Límits, o els del David Gálvez, l’Iñaki Rubio o la Teresa Colom... per dir els que han sonat més les darreres setmanes, sinó que a casa del Manel aquests ja hi han entrat de fa dies, al costat de les incerteses de Jaume Cabré, la història d’enamorats d’en Xavier Bosch, l’impostor del Cercas, l’assassinat de Mary Higgins Clark... i tants d’altres.

El Manel no entén com és que la gent espera sempre a cada 23 d’abril per comprar i llegir llibres, podent fer-ho durant tot l’any. Però malgrat l’estupefacció que li causa el deliri de la gent a la recerca del llibre més mediàtic, no deixa de pensar que es tracta d’una contribució més al foment de la lectura.