CORRENTIA
Opinió 30/06/2018

Salvar l’Interior

Guillem Frontera
2 min

Sense necessitat d’abordar bibliografia ni hemeroteques, només de memòria, molta de gent d’aquest país recorda quan a Mallorca fèiem una clara distinció entre vorera de mar i l’Interior. L’Interior era el territori lliure d’activitat turística, i, per tant, una reserva de silenci i de quietud, que garantien un trànsit més compassat al que havia de ser un futur raonable. A l’Interior, el passat anava sent substituït gradualment pel present en aquelles parts en què necessitàvem una clara renovació. D’altra banda, s’hi mantenien, cristal·litzades, formes de vida i formes de relació amb el medi i amb la comunitat, que la cultura aniria matisant i modelant al ritme més convenient per a la població aborigen.

El plantejament, o l’anàlisi d’una realitat sobrevinguda just abans del boom, tenia alguns aspectes de notable sensatesa. Teníem la percepció que alguns punts del litoral de l’illa es destinaven a captar divises per frenar l’emigració, mentre que la totalitat de la població se n’aprofitava. L’Interior progressaria adequadament i l’illa, en el seu conjunt, no patiria les destrosses de futures turbulències. Aquest somni no durà gaire.

Aquells punts aviat es convertiren en un enfilall espès i cada vegada més gruixat, i alhora la separació entre vorera de mar i l’Interior s’ampliava i finalment es diluïa. Ara, parlar de l’Interior ha esdevingut una qüestió molt complexa, perquè el mot, que hem emprat com a topònim, no designa unes realitats tan definides com abans.

D’aquesta manera, ara, amb la desastrosa experiència que tenim de l’evolució de les coses i de la vida en general a partir de la vorera de mar, ens quedaria la tasca, noble i difícil, de controlar la transformació de l’Interior de tal manera que no ens trobem, d’aquí a deu, quinze o vint anys, amb un caos total de l’illa, convertida en una terra irremeiable, com ho és ara la costa. Per què ara el turisme ha de créixer de fora cap a dins, si ja tenim coneixement dels resultats del creixement esburbat de la perifèria? La qüestió és que ara ens acostumam a una lenta transformació dels pobles d’Interior, i no en feim gaire cas. I si es descambuixa, estam preparats, tenim consciència suficient del que s’ha de fer en aquests casos? I la convicció necessària per fer-hi front? N’hauríem de parlar.

stats