OPINIÓ

S.S.

La responsabilitat dels mitjans de comunicació no és gens petita en aquesta deriva tan perillosa que van agafant els esdeveniments. L'escalada de falses acusacions i de calúmnies amb total impunitat queden en res quan les agressions físiques a periodistes o a polítics, activistes o al que sigui que pensin diferent es van generalitzant. En aquest context, el quart poder va agafant una responsabilitat enorme i d'unes dimensions fins ara incalculables.

Sempre he dit que res no s'assembla més a un feixista espanyol que un feixista català. Al final, tot queda entre fatxes. Sí, també per al senyor Girauta, que es delata ell solet a l'hora de reconèixer un maoisme de pollopera barceloní. Quines coses. Creu algú que hi ha moltes diferències entre el maoisme i el feixisme italià, en el fons? Entre Maduro o Putin? No s'adonen que al final és tot el mateix? I a molts llocs, encara, canvien els collars però no canvien els gossos.

En aquest conflicte Catalunya - Espanya, moltes responsabilitats es poden anar repartint a banda i banda, però l'insult de nazi o feixista cap al costat independentista no arriba a broma. Situa el nivell de l'anomenat costitucionalisme, que al final no ho és de cap de les maneres, en el ridícul més gran a l'hora de dir les coses pel seu nom. L'únic que començam a tenir clar, molt clar, és que a finals dels noranta del passat segle un activisme antiglobalització va encendre una metxa a cada reunió del G-8. Semblava que no es podia aturar tanta indignació al carrer i s'encetà el segle amb la caiguda de les torres de Nova York, amb tres mil morts. Aquell dia, un imbècil catòlic, comunista i mil coses més... a la llibreria em demanà: "Has vist com ha vibrat el proletariat mundial?". Ho recordaré sempre, i també el seu nom, no l'oblidaré, el 'respectuós' personatge, intel·lecte de sagristia.

D'aquelles hores, el segle ha anat inflant aquest aire espès per on transita la impunitat. No enumeraré tot el que ha vingut, vostès també ho coneixen i pateixen. Aràbia Saudita executa per qualsevol motiu. Putin té les presons plenes. L'estat espanyol comença a agafar el mateix camí i, si enumeràssim la quantitat de països on es viola la llibertat i el dret a la vida, crec que no trobaríem una conjuntura semblant que no fos anterior a la Segona Guerra Mundial. Així i tot, alguns mitjans tenen moltíssima responsabilitat, com aquell estalinista que es passà als feixistes o viceversa perquè l'únic que l'omplia era la set de sang. Ben igual trobam articulistes o comentaristes que ens van perdonant la vida dia sí i dia també.

Per altra banda, no debades arriba una preciosa novetat, 'Churchill y Orwell. La lucha por la libertad', un assaig de Thomas E. Ricks de quan els animals polítics sabien influir el món. Novetat de setembre al voltant de la figura i trajectòria d'aquestes dues grans figures.

Tornant a la crua i immediata realitat, les S. S., ho han endevinat, són les inicials d'aquest mercenari que publicava amb el Sr. Torra a l'editorial Acontravent el seu 'Viatge de noces' i la seva breu batalleta conjugal, i que fa dos o tres dies braveja que "acaba derrotado, exiliado, reprimido y ejecutado", referint- se a l'independentisme de dreta del qual tants anys va formar part. Compte amb els conversos redemptors! On són les imputacions per incitació a l'odi o a l'execució? L'apologia del franquisme és un dret constitucional? No veuen que la beateria d'un costat a l'altre del món confegeix, ara mateix, una internacional neofeixista? Tant és el símbol religiós que la representi, tot és el mateix. Putin, Erdogan, Trump, Iran... beatum.

Sr. Sostres, per moltes misses que s'empassi, en aquesta pel·li els nazis són vostès, sense complexos, sense dissimul. El poble de Catalunya, com una part important del poble espanyol, feu possible la caiguda del règim de Vichy. Diguem que hi va participar. Vostè no, els seus tampoc. El poble. La gent que treballa.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF