Dijous dia 6 visquérem a Marginàlia una jornada entranyable, intensa, inesborrable, amb la visita de Krzysztof Charamsa. Per avalar la meva sospitosa eufòria retrec el testimoni d’un home serè i equilibrat, el president de l’Obra Cultural Balear i de Marginàlia, Jaume Mateu, el qual afirma al seu bloc el mateix vespre de la trobada: “La sobretaula que he tingut el plaer de compartir amb ell a Can Gazà és de les que romanen per sempre. Vessa didactisme, claror expositiva, fermesa i fins i tot indignació en recordar, per exemple, el silenci atroç del Vaticà davant les morts d’homosexuals a Uganda”.
En el principi fou la lectura del seu llibre, 'La primera pedra'. Un pulcre volum, on una cridanera portada amb la cúpula de Sant Pere cap per avall suggereix el títol de “l’Església va de capoll”. L’exquisida Editorial Gregal de Maçanet de la Selva pregona que amb aquest llibre Charamsa vol sacsejar consciències i posar les bases per a una renovació de l’Església catòlica. Abans del dia del gloriós encontre vaig penjar al meu Facebook la meva apassionada impressió. “He fruït com un boix amb la lectura de 'La primera pedra'”. Sovint davant les declaracions de l’ex-monsenyor he restat esglaiat, embadalit, talment un pastoret al qual se li apareix la Verge. He admirat, emocionat fins a les llàgrimes, la valentia, el coratge, l’atreviment d’un home que ho exposa tot, àdhuc la vida, per revelar la veritat”.
Tanmateix, al fons de l’impacte del sagrat document restava, com un cucoi preventiu, l’antiga sentència que aconsella que “quan t’hagi agradat un llibre no caiguis en la temptació de voler conèixer l’autor”.
La presència d’eix capellà “homosexual, feliç i orgullós de la seva identitat” no tan sols va atorgar credibilitat, força i enganxall al seu llibre, sinó que ens va deixar a tots els qui tinguérem la sort d’escoltar-lo, de mirar-lo, d’abraçar-lo, literalment encativats. Aquest déu jove ens seduí fins a l’enamorament amb el seu contagiós somriure, amb la seva oratòria pausada i penetrant, amb la seva estampa de bon home, amb el seu caliu escalfadís als ulls i a la paraula, amb el seu halo d’arcàngel de la justícia, amb la seva descarnada sinceritat i la seva generositat de lliurança a cada dialogant.
Si creus exagerades les meves manifestacions, respectat lector, recopila les impressions de les tres-centes persones que es replegaren, si comptam les dues reunions de Marginàlia i de Can Alcover, entorn d’aquest brau guerriller en contra de tota la hipocresia de la gent, de la societat, dels sistemes i de l’Església catòlica a la qual serví com a inquisidor al llarg de dotze anys. Estic ben segur que tots els participants de les trobades, des de caires molt diferents, es mostraran admirats, edificats i emocionats.
Entre tots els títols que s’ha conquistat a pols aquest monsenyor, oficial del Sant Ofici, sortit de l’armari l’octubre del 2015, el que més m’enganxa és el que encapçala eixa simple comunicació meva: 'Revolucionari profeta del sexe'.
Malgrat que Charamsa parli, des de la seva humilitat, de rebel·lió, el terratrèmol que ha armat porta la potència d’una vertadera revolució. La nostàlgia dels temps de les utopies conserva, enfront de les aigualides rebaixes del canvi, la vertadera definició de revolució com a transformació profunda i total de les estructures. Al llarg de la jornada passàrem de la insinuació a la proclama rotunda que després cinc-cents anys es repetia el gest i la gesta de Martí Luter quan commogué els falsos fonaments del catolicisme amb la penjada de les seves tesis revolucionàries a la porta de l’església.
Krzysztof Charamsa té tota la força, l’atreviment, el coratge, el braó, la visió d’un autèntic profeta. Però aquest modern guerriller, aquest David dels nostres temps, apunta directament al punt dèbil, podrit, escandalós, evident de l’Església, de la societat i de les persones: el sexe. El meu sexe. El teu sexe.
