Reversió

Aquest seria el millor llegat que podem deixar a la canalla: un país on, en comptes de construir, s’hi destrueixen rampoines, lletjors, monstruositats, malbarataments, faraonismes

De tant en tant, els diaris carreguen notícies que estan prenyades d’esperança. Aquest, sense anar més lluny, anunciava l’altre dia que des de Mobilitat s’estan plantejant eliminar algunes de les rotones que festonegen amb alegria desbordant les carreteres del país. Sí, aquestes estructures viàries que han sorgit com a bolets i que han esdevingut, fins i tot, unitats de magnitud monetària. Els caps pensants del departament ara se n’han adonat que n’hi ha que fan més nosa que servei, i consideren que es poden substituir amb eficàcia i profit per un altre invent circulatori que es diu (i prou bé que sona) «carril de sentit únic perimetral». I d’entrada es carregaran les rotondetes petites, tan tendres elles, sense esperar que creixin i es facin grans. Bé, el dels engiyers és un gremi que no en té mai prou, amb una voracitat a prova de crisi. Tot sia a la major glòria de les constructores, que són l’ànima de la terra. Ara, que m’agradaria que fos el primer indici d’un procés de ‘downshifting’, de desacceleració. Aquest seria el millor llegat que podem deixar a la canalla: un país on, en comptes de construir, s’hi destrueixen rampoines, lletjors, monstruositats, malbarataments, faraonismes. Més barrines i més ‘bulldozers’ i menys grues i menys formigó. Aquest hauria de ser el torsimany d’un futur esplendorós. Però em temo, ai, que aquests ulls mortals no ho veuran pas…

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF