ERROR 403

Respectar una sentència injusta

La sentència del Procés no és un problema de Catalunya i prou, ni de la relació entre Catalunya i Madrid. També afecta les Balears. I no només perquè demostra, una vegada més, les diferències al Pacte entre MÉS, d’una banda, i el PSIB i Podem, de l’altra. També és un atac a la llibertat d’expressió i a la sobirania popular que delata on acaba la democràcia i on comença l’autoritarisme a Espanya. Això ens interpel·la a tots.

La sentència del Procés és un torpede a la línia de flotació del règim que va sorgir de la Transició, perquè posa en evidència les contradiccions d’un Estat que pretén ser de dret i democràtic però veta debats, reprimeix referèndums a cops de porra i empresona polítics per consultar els ciutadans. Per això és preocupant la reacció col·laboracionista dels socialistes i els podemites illencs, encara que tampoc es pot dir que sigui cap sorpresa.

No es pot respectar la justícia quan és injusta, si és que s’està al costat dels drets humans, de la democràcia efectiva i del progressisme. I qualsevol persona amb consciència democràtica, encara que calli, és capaç de veure que sentenciar fins a 13 anys de presó per haver organitzat un referèndum és una injustícia. Donar aquesta condemna per bona i alhora demanar diàleg és hipocresia. El diàleg no es pot fer als jutjats, ni a la presó, ni sota els cops de les porres.

La sentència del Procés i les protestes i els avalots que ha provocat a Catalunya –on la gent no és ni més ni menys pacífica que a cap altre lloc– no es poden arraconar sota l’estora, com si fossin un problema d’ordre públic i prou. Indiquen un error del sistema capaç de col·lapsar-lo. I per afrontar-lo, també a les Illes, cal mirar-lo de cara, amb valentia, no amb tebiesa i col·laboracionisme.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF