Residents per compte propi i inversió exterior

No crec que, si l’objectiu era captar nous inversors, en aquest cas emprenedors i empresaris que venien a desenvolupar una activitat efectiva al país, pels nous que haguem de captar i ajudar a establir-se se’ls hagi d’immobilitzar a l'INAF 30.000 euros

L’obertura econòmica, aprovada el juliol del 2012, ha esdevingut un dels grans reptes que ha assumit el nostre país els darrers temps, especialment per l’arribada d’una variada tipologia d’inversors forans, qüestió que ha requerit tot un seguit de canvis en matèria d’immigració que han anant donant resposta a les necessitats que aquesta nova realitat econòmica i social reclamava.

En aquest procés d’adaptació legislativa, va ser especialment significativa la reforma prevista en la Llei 16/2013 de 10 d’octubre 2013, la qual venia a reparar les deficiències derivades de l’arribada d’una multiplicitat d’emprenedors i empresaris forans, que pretenien impulsar noves activitats econòmiques implicant-s’hi personalment i amb la pretensió de viure al nostre país, ells i en molts casos les seves famílies. De fet, no semblava lògic que aquests casos s’haguessin de gestionar a nivell laboral i d’immigració com a treballadors per compte aliè, de tràmits més complexes i llargs en el temps.

I així fou que aparegué la modalitat del resident per compte propi, quins trets bàsics s’assimilaven al que fins aquell moment eren els residents treballadors autònoms. En aquest cas, es tractava d’un empresari que constituïa una companyia a Andorra, de la qual almenys n’era el propietari de més d’un 10% i administrador, que s’havia de donar d’alta de comerç i a la CASS cotitzant com autònom i que assumia el compromís de desenvolupar una activitat econòmica constatable i residir de forma permanent al país.

Aparentment, aquesta nova modalitat ha esdevingut un èxit, doncs entre el 2013 i juny del 2017 ha suposat l’autorització de 50 professionals liberals i 1.461 nous residents de la modalitat genèrica per compte propi. És a dir, 1.511 nous residents d’una sola categoria en contrast amb els 1.725 nous residents de la resta de modalitats sense treball.

És clar, tractant-se de residents el compromís amb el país era doble: fer-hi vida efectiva i desenvolupar-hi una activitat econòmica constatable, així que a l'hora de renovar al cap d’un any les autoritzacions pertinents han aparegut els problemes. Aquestes comprovacions les porta al terme el Servei d’Immigració que, de fet, ja tenia prou feina comprovant als residents per compte aliè, com per ara comprovar addicionalment a aquests nous mil cinc-cents per compte propi, alguns dels quals tanmateix –seria interessant saber quants- no han complert amb el compromís adquirit i s’ha constatat que, més enllà de viure més o menys regularment al país –qüestió molt aleatòria segons l’activitat- no han desenvolupat una activitat econòmica efectiva. Comprovar tot això potser sense disposar de mitjans i efectius suficients, addicionalment ha provocat situacions de retard i col·lapse que han portat al nostre Govern a reflexionar com posar-hi remei.

I vet aquí que en la roda de premsa posterior al consell de ministres del dia 4 d’octubre la secretària de Justícia i Interior ens anuncia una reforma de la Llei qualificada d’immigració que recull noves modalitats de residència i modificacions que, com sempre, venen a reforçar, millorar i fins i tot crear noves modalitats de residència que són molt benvingudes, però en canvi, apareix un nou requisit per a les residències per compte propi que trasbalsa a la majoria de sectors implicats en l’obertura econòmica: una fiança de 30.000 euros ha dipositat a l'INAF per poder accedir a tal autorització de residència i se'ns diu que tal requisit és per garantir que el nou inversor demostri una intenció real d’invertir al país i així combatre el significatiu nombre de residents per compte propi que s’ha comprovat que no han desenvolupat una activitat econòmica efectiva. Potser una raó addicional és la dificultat pràctica de comprovar que es compleix amb els requisits exigits, però en qualsevol cas, crec i de fet creiem, un nombre important de ciutadans del país, que aquesta és una mesura absolutament errònia i inadequada i explicaré el per què.

No crec que si l’objectiu era captar nous inversors, en aquest cas emprenedors i empresaris que venien a desenvolupar una activitat efectiva al país, pels nous que haguem de captar i ajudar a establir-se se’ls hagi d’immobilitzar a l'INAF 30.000 euros, que evidentment no podran usar per posar en marxa el seu negoci. Si difícil era atreure nous inversors que aportessin riquesa, activitat econòmica, consum al país, ara serà molt més difícil. Ens hem vingut queixant que feia falta crear mesures facilitadores pels emprenedors i els nous empresaris forans que permetessin la seva implantació i integració a la vida econòmica del país, i fem tot el contrari, creem un obstacle quasi insalvable alhora de captar aquests nous inversors.

No seria molt millor acompanyar des del principi els nous inversors, tractar-los com a 'clients' que han apostat pel nostre país i no per un altre, i crear les condicions d’implantació que permetessin desenvolupar una relació de confiança en què, per una banda, se’ls planteja els avantatges comparatius i, per una altra, se’ls facilités el compliment de les seves obligacions i compromisos?

El sistema ja està preparat per no renovar i, per tant, expulsar aquells que no compleixen. Si no desenvolupen activitat, si no inverteixen, si no gasten, si no paguen els nostres competitius impostos, no ens interessen, és clar. Però potser hem de fer com fan els bancs del país i prendre totes les mesures perquè aquells que aspiren a obrir un compte a la seva entitat compleixin els requisits que asseguren activitat real al país, tots ells relacionats amb la viabilitat i la substància del negoci: tipus d’activitat, infraestructura, personal...

Amb una estratègia de cooperació amb l’inversor/client asseguraríem un índex d’èxit en la qualitat dels nous residents per compte propi molt superior i ens estalviaríem comprovacions i denegacions de renovació i, és més, obtindríem un major impacte positiu a la nostra economia. Per contra, un obstacle com una retenció de 30.000 euros a l'INAF, sense possibilitat d’incorporar dita xifra al circuit econòmic del país, farà que els potencials nous inversors empresaris i emprenedors forans se’n vagin a altres països molt més facilitadors que els acolliran amb els braços oberts.

Rectificar és de savi i si, com seria desitjable, s’escolta a la ciutadania del país, aquesta pretesa reforma de les residències per compte propi i el desafortunat dipòsit dels 30.000 euros es deixarà sense efecte, sobretot si volem seguir sent atractius pels inversors exteriors.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF