BOTAFOC

Res de Res

'Trèmolo', 'Nòmades', 'La capsa de Mu', 'Remor', 'Fuga', 'Efecte Foehn', 'Abans que arribi l’alemany'... teatre visual, dansa, teatre de text, teatre compromès, entreteniment, experiència, drama, expressions del món que vivim i d’aquell que somiam...

És possible que aquests títols no sonin gens als nostres polítics, però convindria que algú els explicàs que els muntatges que hi ha darrere han congregat centenars d’espectadors, que alguns d’ells han fet gira per distints continents, que s’han fet amb la feina de desenes d’artistes, que s’han aixecat amb centenars d’hores de treball, que són peces d’art que han fet plorar, riure i han emocionat gent de totes les edats (alguns, fins i tot, votants dels seus partits, aquests que es passen pel folre les seves promeses electorals en matèria de cultura).

Aquestes peces tenen en comú la professionalitat amb la qual s’han fet, i també la seva qualitat. Totes han estat produïdes per Res de Res i En blanc, dues companyies, unides però no barrejades, especialitzades en camps diferents, referent de les arts escèniques. Projectes que han crescut a l’ombra de l’esforç i del talent; els de Marta Barceló i Biel Jordà. Ara abaixen la barrera. Tanquen. No volen passar comptes. Hi ha altres reptes per davant, i cansament i els cops de les hòsties que han anat rebent, i els blaus que deixa la ignorància institucional, permanent, eterna, la desídia política, les mentides, les peticions de reunions mai no ateses, mirar cap a un altre costat, la dissidència de qualsevol virtut apreciable des del camp de la cultura. “Als del sud d’Europa ens volen curts”, em diu Jordà, fart de comprovar que quan traspassa la frontera el valoren molt més que aquí.

L’adeu de Res de Res i En Blanc és una pèrdua irreparable, i tant de bo fos també un senyal que fes reaccionar els gestors dels doblers públics. Clar que per valorar el que tenen primer ho haurien de conèixer.

Al juny, una empresa especialitzada va lliurar l’auditoria de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). Esperada, després del cas dels contractes menors que posaren fi a la consellera Ruth Mateu i el seu equip. Aquests exàmens es fan a totes les empreses públiques, però sobre l’IEB semblava planar l’ombra del dubte. Entre els documents revisats falta una autorització de despesa, una qüestió formal. A banda d’això, els auditors van concloure que les contractacions, i en general la comptabilitat de l’ens, han estat correctes. Així ho manifesta l’actual director de l’organisme, Francesc Rotger, si se li demana. La pregunta és: per què l’IEB no ha fet públiques aquestes conclusions? Misteris de la política.

Entrevist la batlessa de Maó, Conxa Juanola, en una plaça cèntrica de la ciutat. En acabar, bona part dels presents, veïns anònims, rompen a fer mamballetes. Una anècdota que convé posar en valor en aquests temps de desafecció política.

Nanda Caro, exconsellera d’una Esquerra Unida en vies de desaparició, combativa i combatent pels drets socials, referent. Lola Ayas, cambrera de pis, pionera en la lluita pels drets de l’ofici. Rafel Borràs, sindicalista intel·ligent, analista fi sobre el turisme, entre altres temes. Tres noms que eleven la candidatura de Laura Camargo per sobre de les sigles, fins i tot de les tàctiques.

No escric de la desconnexió catalana perquè no tenc gaire a aportar-hi, però recoman la lectura acurada de l’article de Celestí Alomar publicat ahir en aquest diari.

PD: Una de les grans notícies que ens deixarà aquest inici de curs polític serà l’obertura de la fossa comuna de Montuïri. Mentrestant... #SaFeixinaSíQueTomba

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF