Publicitat
Publicitat

Realisme europeu

Antonio Vitorino, exministre i excomissari europeu, ho te clar: la Unió Europea federal, ara per ara, és una utopia. Els grans estats nació tenen línies vermelles molt clares sobre fins on estan disposats a acceptar la intromissió de fora. I hi ha barreres mentals i culturals: molts recels i desconfiança acumulats. Però Vitorino assenyala raons pràctiques. Ningú està disposat a repetir l'experiència traumàtica de la fallida Constitució. La por a la reacció negativa dels electorats dels diferents països és molt gran.

El procés de construcció europea va comptar molt poc amb la ciutadania, però els resultats el legitimaven. Quan la crisi ha posat en perill el benestar acumulat, la ciutadania s'ha irritat. No tant amb la idea d'Europa com amb les institucions i amb els que les governen. Tanmateix, malgrat que la confiança en Europa està per sota del 50 per cent, una gran majoria dels ciutadans creuen en la necessitat de la UE. Són conscients que en un món interdependent com l'actual l'escala és poder.

Per tant, cal avançar. Però per Vitorino aquesta vegada la deslegitimació política que viu Europa no es resoldrà amb noves institucions. Seguirem funcionant amb un tractat entre estats que deleguen determinades funcions a la Comissió. I caldrà anar introduint elements de federalisme funcional. La parella franco-alemanya, a pesar de viure el seu pitjor moment, segueix sent indispensable, però -diu Vitorino- perquè funcioni ha de ser una parella a tres: la Gran Bretanya garantiria l'equilibri.

Des del pragmatisme de Vitorino, poques fantasies per al futur immediat d'Europa. S'haurà d'anar bregant amb el que tenim per sortir de la desconfiança actual. El gran problema és que no avançar amb noves institucions comunes bloqueja la participació democràtica i la implicació de la ciutadania. A més, els governs utilitzen irresponsablement Europa com a cap de turc per dissimular les seves mancances. A les jornades del Cercle d'Economia, Vitorino ha apel·lat a una dita portuguesa: si no tens gos, has de caçar amb un gat.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF