Reactivació econòmica: una necessitat vital

Davant de l’evident alentiment o estancament de l’efecte obertura econòmica, cal reaccionar de forma contundent i ha de ser de forma immediata, aquest mateix 2017

Fa uns dies se’ns deia des del Govern que la nostra economia donava símptomes de millora fins al punt d’afirmar que la crisi econòmica havia quedat enrere. No es pot negar que els efectes de la devastadora crisi iniciada al 2007 s’han notat fins fa ben poc i és clar, a hores d’ara a molts se’ns fa difícil encara percebre una millora que sigui prou evident més enllà de les estadístiques que se’ns expliquen.

La millora hi és, ja que hi ha creixement econòmic objectiu quan se’ns diu que el PIB estimat pel 2016 pot ser d’un 1,5 %. Així mateix, el nombre d’assalariats segueix creixent i el d’aturats al Servei d’Ocupació disminuint, tot i que sectors com el financer, que s’ha vist obligat a reestructurar-se profundament, baixi un 2% en nombre d’assalariats així com l’Administració un 1% en finalitzar determinats programes d’ocupació o contractacions temporals. Altrament, el comerç resisteix amb un increment de l’1,7% en nombre d’assalariats, tot i que els comerciants segueixen queixant-se que els turistes gasten menys, i el sector de l’hoteleria amb un 9 % més de contractats és el que evidencia un creixement més clar i contundent, així mateix coincident amb el sector que està raonablement satisfet pel creixement de llits ocupats durant el 2016.

El fet que creixin les importacions un 4,5 % o un 7,5% segons s’analitzi comptant o no els carburants, si que crec que és una de les dades més significatives de reactivació, perquè sigui per les compres dels turistes que ens visitin o sigui pel consum intern, està clar que necessitem importar més mercaderies. La pregunta seria, ara, qui ha motivat més aquest increment, el turisme o el consum intern? Les xifres de turistes s’han consolidat amb un lleuger creixement i el nombre de residents, siguin actius o passius ha augmentat significativament, com veurem després, cosa que fa pensar que probablement el consum intern és realment el que està consolidant aquest creixement. Només una dada: la compra de vehicles, les xifres de la qual segueixen creixent de forma constant des del 2013.

Altra cosa diferent és la creació de riquesa a llarg termini que deriva de la implantació de nous negocis al país siguin d’iniciativa local o procedents de la inversió exterior. Aquí puc dir que és on la nostra economia flaqueja més. El creixement net d’autoritzacions de comerç passa de 414 al 2015 a 452 al 2016, un 9,2% més, sí, però molt més petit que el que es va produir al 2014 o al 2013, partint d’un 2012 amb decreixement. De fet, el ritme s’ha anat alentint any rere any i tot fa pensar que si no hi ha canvis a la vista, el 2017 no serà gaire millor. Tanmateix, parlem d’autoritzacions de comerç per activitats gairebé més professionals que no pas empresarials, on predomina el sector de l’assessorament legal, fiscal o econòmic amb 117 noves autoritzacions, el d’activitats immobiliàries amb 37, informàtica 27, publicitat 23, formació 13 o sanitàries 13 també. Contràriament, d’establiments visibles oberts al públic, més enllà dels 30 del sector de restauració, poca cosa més. Ni grans botigues, ni grans marques, ni nous grups de serveis emblemàtics i visibles per les importants infraestructures que comporten.

És clar, si enllacem aquest alarmant alentiment del creixement amb les dades d’inversió exterior del 2016, ho acabem d’entendre tot. 627 autoritzacions d’inversió exterior, un 10% més que al 2015 (571), però la xifra total d’inversió estimada només representa un 0,2% més (97,1 front a 96,9 milions d’euros), és a dir, estancament clar i notori, diria que preocupant. Tot i així, veiem que segueix representant el 3,8% del PIB i que mercès a aquesta inversió exterior aquest PIB és positiu. Per tant, resulta de vital importància mantenir, consolidar i fer créixer aquesta inversió exterior, que sembla de moment perdre força i sobretot que se centra en petites inversions i no en els grans projectes que tots esperem i que sabem que aquests sí que reactivaran de veritat la nostra economia.

Evidentment, hi ha hagut factors, com la crisi financera, que han entorpit l’estratègia de captació d’inversió exterior, però també és cert que moltes de les queixes de potencials inversors deriven directament de mancances generades internament, com la burocràcia excessiva o excés de cel de les entitats financeres, aspectes que hauran de millorar per donar seguretat als futurs inversors, sense oblidar igualment els missatges d’increment fins a un 12% de les cotitzacions a la CASS en els propers anys, cosa que projecta una imatge d’economia feble, inestable o simplement poc competitiva.

Justament aquest aspecte de la competitivitat, entre d’altres, és el que ha fet decidir a molts nous residents a venir al nostre país a viure. La notícia més positiva de les que hem sentit aquests dies és la que el nombre de residents no lucratius ha crescut considerablement. Els no lucratius han passat de 193 més 70 a càrrec, a 398 amb 206 a càrrec, un percentatge similar al que també opera en les altres categories més minoritàries. No tant positiu és el creixement dels residents actius per compte propi, associats a la inversió exterior, empresaris o professionals liberals, han passat de 414 al 2015 a 465 al 2016, un creixement que sembla anar en consonància a les xifres d’inversió exterior, però que denota decreixement constant en relació al 2014 i 2015, alentiment o estancament, com es vulgui dir.

L’efecte de l’obertura econòmica iniciat a mitjan 2012 ha portat al país a hores d’ara quasi 3.000 nous residents, que no és poc, però sembla esgotat. Alguna cosa ha fallat, sigui la crisi financera que ha malmès alguns aspectes reputacionals bàsics per a ser atractius, sigui perquè l’oferta de serveis i les facilitats en el tràmit d’implantació no han estat les esperades, o simplement perquè la manca de concreció del model econòmic genera inseguretat jurídica.

Tenim però un indici positiu: els residents no lucratius. Creixen en nombre any rere any i si parles amb ells valoren aspectes que els fan la vida millor: l’entorn natural, l’educació, la seguretat ciutadana i una competitivitat fiscal comparativa, que això sí, els preocupa que canviï a pitjor.

La resta d’indicis ens encaminen inqüestionablement vers la necessitat de donar un nou impuls a la consolidació de la nostra economia interna i del nostre model/oferta com a jurisdicció, per tal d’atreure la inversió exterior de qualitat que tant necessitem.

L’economia interna només es pot consolidar d’una forma: motivant els empresaris locals a impulsar noves iniciatives a través del crèdit bancari. Avui aquesta és una assignatura pendent i en què cal un canvi significatiu. Aquest impuls ha d’anar acompanyat dels canvis estructurals adequats per transmetre una imatge reputacional de centre estratègic de referència i, aleshores, estarem en condicions d’oferir internacionalment aquest 'producte Business Andorra', que com ja hem dit molts cops necessitarà vestir-se bé i donar-se a conèixer amb les estratègies de comunicació adequades, feina que deixarem en mans de la iniciativa publicoprivada que elabora la nova Marca Andorra.

Davant de l’evident alentiment o estancament de l’efecte obertura econòmica, cal reaccionar de forma contundent i ha de ser de forma immediata, aquest mateix 2017, si no, no vull ni pensar en les estadístiques que estarem explicant a començaments del 2018.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF