A l vent és sens dubte la seva cançó més coneguda, atès el gran nombre de versions que se n’han fet. Ramon Pelegero i Sanchis, Raimon (Xàtiva, 1940), torna a Mallorca per oferir un dels seus concerts que realitza en la seva última gira, o com ell prefereix anomenar-los, “últimes actuacions”. I ho farà a Porreres, el proper dijous 13 d’agost, al santuari de Monti-sion. Més de 50 anys de carrera musical sent la veu valenciana més representativa de la història de la Nova Cançó, juntament amb Lluís Llach, Joan Manuel Serrat o Maria del Mar Bonet. El xativí ha dipositat recentmenttot el seu llegat audiovisual a la Filmoteca de Catalunya perquè estigui a l’abast d’investigadors i estudiosos.
Quina connexió heu tingut amb les Illes Balears?
Jo la connexió ja la vaig tenir al principi de la meva carrera, cap a l’any 1964. Després, més avant, hi vaig venir prou sovint, tot i que, amb el Partit Popular balear sempre vaig tenir-hi problemes semblants als que hi havia al País Valencià: no hi havia cap ajuda econòmica destinada a la promoció de la llengua. L’última actuació que vaig fer a Mallorca va ser fa dos anys, a l’Auditòrium. Però no sols he estat a Ciutat, sinó quetambé m’he mogut molt per l’interior de l’illa.
Veieu una certa semblança entre la societat valenciana i la dels illencs?
En les situacions locals en podem tenir una idea general, però es diferencien. L’actitud lingüística de la societat balear no té res a veure amb la de València ciutat, per dir-ho d’alguna manera. El territori balear és diferent per força, però és clar que hi ha una àrea lingüística que ens uneix. Tanmateix, sobretot el Partit Popular, aquesta dreta que ha heretat coses del franquisme, ha arribat a negar la unitat de la llengua. A València varen crear-hi aquesta mena de coses sobre les senyes d’identitat, en definitiva, una ideologia que nega per davant la realitat. En canvi, en la societat de Catalunya hi ha una certa diferència, existeix una cosa entrellaçada i una coherència interna. Una catalanitat que dura segles.
Creieu que ha disminuït l’anticatalanisme?
Això no pot desaparèixer d’un dia per l’altre. En aquestes passades eleccions, el PP en molts llocs ha estat la llista més votada. Han estat els pactes entre l’esquerra el que ha fet que no governaren. Encara que n’hi ha d’altres, com la meva ciutat natal, Xàtiva, on el PP d’Alfonso Rus ha quedat en tercera posició. Han anat bastant bé, pel meu gust [Riu].El que sí que ha ocorregut en aquestes eleccions és que han llevat del poder la dreta en les tres grans capitals del país i a moltes ciutats. Tot això és important, comença a haver-hi un canvi. Però ara haurem de veure què passa.
A parer vostre, com es troba el mercat cultural en català als Països Catalans?
Com a tal mercat, amb tot allò que engloba la cultura, sempre ha estat aquí. Ara, quan es tractava amb la llengua catalana, hi ha hagut una sèrie d’obstacles: prohibicions, poques ajudes per incentivar-lo... A mi, tot això ja m’agafa amb 75 anys. Per davant hi tinc poca cosa, però faré tot el que pugui per donar suport i ajudar per fomentar aquest mercat cultural en català.El que és obvi és que amb la mateixa llengua que tenim també hi pots cantar a tot arreu, a altres llocs del món. El problema és que aquí hi ha hagut aquesta aberració de separar allò que era inseparable.
La Nova Cançó ha evolucionat cap a una ‘Neonova Cançó’?
Hi ha una evolució lògica. Quan nosaltres vam començar, no pensàvem en l’èxit que vam tenir. Ara, amb l’internet, tota aquesta producció musical ho ha revolucionat. Abans, però, hi havia un filtre. És evident que cada dia surten coses, manifestacions artístisques de tots els àmbits. I això també fa que hi hagi una gran efervescència. A mi això ja em ve gran. Ara és com si em llancés en paracaigudes, però que, quan estic a punt d’arribar al terra, no se m’obre.
Què oferireu al concert que fareu el proper dijous a Porreres?
Un bon recital. La idea és fer un tipus de recital antològic: des de cançons que he enregistrat fa poc fins a d’altres que formen part de la meva història. A final d’any acabaré aquestes actuacions i aleshores tornaré a venir.
