OPINIÓ

Racistes entre nosaltres

Apuntau-vos aquest nom, perquè no us sorprengui en possibles futures ocasions: José Araque. Fa tres dies era col·laborador de Tele 5. Potser encara ho és, perquè infringir els codis deontològics o qualsevol forma de l’ètica no sol tenir conseqüències. Aquest periodista ha dit, de l’assassina confessa del nin Gabriel, d’Almeria, que era “la negra que viste de blanco”. Hi ha hagut reaccions condemnatòries d’aquest ultratge racista –i en segona instància xenòfob–, però res per ara que el tracti de ‘persona non grata’ a tot l’Estat.

Hi ha un col·legi de periodistes que sancioni els professionals del gremi per faltes greus? A qui pertocaria posar aquest individu al seu lloc, que per descomptat no hauria de ser un mitjà de comunicació? Des del meu punt de vista, correspon a la societat, però és que el llenguatge que empra habitualment aquesta societat està entatxonada de racisme, indicatiu d’un estat de coses que tots negam quan se’l detecta en els nostres propis comportaments. El fet mateix que Araque cregui que pot fer gràcia amb les seves paraules o que pot ser pedagògicament gràfic és una mostra de com aquesta societat no ha iniciat les feines per exhumar de les fosses de la Història els substrats de racisme que s’hi acumulen. Tan estibades estan aquestes fosses, que molt adesiara la pressió en fa aflorar manifestacions pútrides, com és ara la del tal Araque.

Així, si la societat no té la seguretat moral com per condemnar-lo, i si és obvi que la Justícia no el perseguirà d’ofici, què es pot fer perquè la seva immunitat no esdevengui encoratjament, exemple i guia? Tot el que no sigui reprovar-lo serà protegir les fosses on es guarda el racisme de segles. I poden ben assegurar que aquest serà el camí, perquè vivim en un país que confon la millora i el progrés amb una qüestió de disseny.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF