OPINIÓ

Racisme, xenofòbia, odi

Els lapsus generalment neixen d’unes actituds i/o conviccions ocultes que no estam disposats a admetre quasi mai. El cervell humà té tants de replecs i tants d’amagatalls, que adesiara n’emergeixen reflexos de creences adormides en el solam de l’inconscient i en les quals no ens volem ni ens sabem reconèixer.

Com que la història del racisme és la vena més atroç de la història de la humanitat, una part important de l’espècie se’n sent avergonyida i es proclama lliure d’aquest virus. Però en aquesta pasta de fulls de què és feta la nostra personalitat s’hi amaguen sovint restes d’una barbàrie que no podem suportar ni en nosaltres mateixos. Per això salten els lapsus, com aquest que es va fer imatge a Antena 3, que proclamava que a Cartagena estaven infectats nou immigrants i 70 persones.

En principi no tindríem per què parlar de racisme, podria ser simplement una expressió de xenofòbia salpebrada amb diferents misèries humanes. Però a Espanya la xenofòbia sol mantenir-se –i créixer?– en simbiosi amb el racisme, pel gran nombre d’immigrats laborals, sobretot temporers, de color diferent al de la majoria d’espanyols. Essent així, no ens ha d’estranyar que tengui tan poca circulació una informació de Público que ve encapçalada per aquest titular: “Dos heridos y 50 chabolas quemadas en un nuevo incendio en un asentamiento de temporeros en Lepe”. Ja sabíem fins on es pot arribar en aquest país quan es desferma l’odi, i no ho dic per l’odi que perceberen els guàrdies civils l’1 d’octubre, sinó per episodis com el de l’ "A por ellos!" et al. Però és remarcable que aquest odi s’intensifica cada dia i assoleix un grau de violència que, forçosament, ha començat a fer víctimes.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF