CORRENTIA
Opinió 24/11/2018

Racisme sense races

Guillem Frontera
2 min

Aquesta setmana la premsa, i part de la població ciutadana, ha insistit molt a qualificar de racistes les pintades amb què algú ha embrutat la façana d’un bar de la plaça d’Alexander Fleming, de Palma, que és com dir que ha embrutat la ciutat: tots ens n’hauríem de sentir ofesos, perquè, si la ciutat és de tots, ningú no la pot emprar de pissarra per escopir-hi la seva misèria. Una fotografia de la façana ens permetia llegir “Puta argentina”. Com passa sovint, les pintades informen més de qui les realitza que no d’aquella persona –o persones– contra les quals van adreçades. Però en algunes ocasions també informen de com les interpreta la ciutadania.

Dir a una dona argentina que és puta, amb voluntat d’ultratge, no és, en rigor, una manifestació de racisme, perquè la població argentina és, en la seva majoria, tan blanca com ho som nosaltres. Però, així i tot, encara seria menester afinar més la qüestió per mirar de situar les coses al seu lloc. El racisme fou la gran coartada per justificar l’esclavisme i, en posteriors accepcions, per assenyalar, marginar o perseguir determinats grups diferenciats de la majoria i del poder.

Però el que ja fa temps que està obsoleta és la idea de raça. Els avanços de la genètica ens aconsellen dissoldre-la, perquè les característiques físiques en què s’havien basat les classificacions i les jerarquitzacions de la població mundial no afecten més que alguns aspectes de la carcassa de les persones, un fet massa insignificant com per continuar dividint els humans.

Serà menys problemàtic treure vigència al concepte de raça que no al del seu derivat, el racisme, que, si bé en els diccionaris continua estretament vinculat al concepte de raça, a les enciclopèdies apareix com la majoria de formes de discriminació: cultural, social, etc.

Les persones que pateixen la xenofòbia o qualsevulla manera de discriminació per mor del seu origen sovint no tenen temps ni humor per discernir el caràcter de les maniobres d’exclusió de què són objecte. La qüestió semàntica no és el seu primer problema, però sí que hauria de ser el nostre, perquè la pervivència del racisme més enllà de la invalidació del concepte de raça testimonia la presència entre nosaltres de restes d’aquell racisme com a justificació de l’esclavisme.

stats