Conta la llegenda que una recent llicenciada va enviar un CV a una empresa de treball temporal amb la identificació de professió politòloga i que va ser enviada a una entrevista de feina de podòloga. Sembla un acudit, però a les Illes Balears fins fa poc hi ha hagut el mateix grau de desconeixement de la professió dins l’administració pública (AP), un dels sectors per als quals ha estat concebuda. No obstant això, el Govern, el Consell de Mallorca i la UIB han resolt cofinançar un màster que s’integra a l’oferta de títols propis de la UIB: el Màster en Gestió de Polítiques Públiques, pensat per incorporar a la funció pública persones amb una formació en gestió pública i millorar-ne la de les persones que ja hi treballen. Es crea una solució a mig camí entre la formació continuada i un entreteniment per als amants de la matèria.
Fa tres anys, un grapat de llicenciades i llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia residents a Mallorca vàrem configurar l’Associació PROPÒS_IB, cansats del poc (re)coneixement de les institucions públiques illenques envers la nostra formació. En aquest temps, hem pogut comprovar la manca de llocs de feina ofertats pel sector públic orientats a captar professionals especialitzats en el disseny, la gestió i l’avaluació de polítiques públiques. Habitualment, l’oferta pública està dissenyada per captar, sobretot, juristes i economistes. El resultat és una AP que no compta amb professionals formats en gestió i polítiques públiques i que sovint ha de recórrer a contractar serveis de consultoria externs. Coincidim amb el Govern en el fet que a l’AP manca personal qualificat en aquesta àrea. Però quina és la raó d’aquesta mancança?
Malgrat la rigidesa de l’actual sistema de provisió i mobilitat de llocs de treball de l’AP a l’hora de crear equips adaptats a necessitats canviants, creim que amb les eines de què disposa l’AP es poden fer passes. Si l’objectiu del Govern és incorporar professionals amb formació en gestió pública i millorar coneixements i capacitats dels professionals que ja hi treballen, la formació de postgrau no és suficient per assolir-lo. És necessari, sobretot, un redisseny de les relacions de llocs de treball de l’AP, i incloure perfils de persones amb formació i experiència professional en l’àmbit de les polítiques públiques.
També es podria aplicar la figura dels decrets de creació d’especialitats dins els cossos funcionarials. Se’n podria aprovar un de creació de l’especialitat de politòleg/politòloga i sociòleg/sociòloga a l’escala humanística i de ciències socials del cos facultatiu de la CAIB per poder oferir places dirigides a la captació del perfil. Això mateix es va fer a la CAIB el 2017 amb la intenció d’incorporar l’especialitat de publicista al cos superior de la nostra funció pública, la qual, juntament amb els periodistes, es consideren els perfils adients per treballar concretament a la DG de Comunicació del Govern. De nou, un plantejament que posa en relleu el desconeixement de les competències dels politòlegs. Proveu a fer una cerca bàsica a Google del terme “comunicació política”.
Des de PROPÒS_IB hem exposat aquesta problemàtica a diferents conselleries i direccions generals del GOIB. Malgrat que la nostra anàlisi era validada a les reunions pels diferents interlocutors, la resposta no ha anat encaminada a crear mecanismes per incorporar el talent ja present a les Balears, sinó a la creació d’un màster en què no hi ha gaires politòlegs que hi participin. Per suposat creim que la gestió pública té un caràcter multidisciplinari i no se n’ha d’excloure cap professió. Però no té cap sentit excloure precisament els politòlegs i les politòlogues.
Així, ens demanam: un màster per a què i per a qui? Si no es creen places públiques específiques en l’àmbit de les polítiques públiques i la sociologia (planificació, anàlisi, disseny, avaluació), se supliran aquestes funcions amb altres perfils juristes, economistes o periodistes que hagin cursat aquest màster? Ens podem imaginar uns serveis jurídics de qualsevol AP en què no hi hagués persones llicenciades en dret?
Canviar les dinàmiques i la manera de treballar de l’AP és un problema complex i s’ha d’abordar des de diferents vessants. Malgrat que la posada en marxa d’aquest màster pot donar resposta a una part del problema plantejat, és imprescindible que l’AP faci un esforç per obrir-se a nous perfils que aportin innovació i qualitat en el disseny, la gestió i l’avaluació de les polítiques públiques.
