CULTUROSCÒPIA
Opinió 18/02/2016

Quines polítiques culturals volem per a Palma? El cas de la Fundació Palma Espai d'Art

A finals del mes de setembre els mitjans de comunicació informaven que la regidoria de cultura cercava perfils per encarregar-se de la Fundació Palma Espais d’Art amb un projecte més obert i participatiu que l’elaborat fins al moment

Pere Vicenç / José Juan Luna
5 min
Quines polítiques culturals volem per a Palma? El cas de la Fundació Palma Espai d'Art

PalmaA finals del mes de setembre els mitjans de comunicació informaven que la regidoria de cultura cercava perfils per encarregar-se de la Fundació Palma Espais d’Art amb un projecte més obert i participatiu que l’elaborat fins al moment. L’anunci semblava portat per la voluntat de fer arribar a les institucions el canvi que els resultats electorals del 24 de maig ja havien dibuixat.

Semblava que alguna cosa es movia.

Un poc d’història

La Fundació Casals d’Art i Espais Expositius de Palma va ser creada per Nanda Ramon al 2008, quan era regidora de cultura pel BLOC, amb un patronat que provenia en la seva majoria dels partits polítics. La missió principal de la Fundació, segons els estatuts, és promoure l’art en totes les seves manifestacions. Al capdavant, i d'una manera temporal que durà tota la legislatura, hi col·locà Joan Carles Gomis, director general de Cultura de Palma i director del Casal Solleric amb els governs populars de Catalina Cirer i Joan Fageda, que seguí una línia continuista per gestionar-lo, i passà a gestionar la reforma del casal Balaguer (2009-2016?), el Quarter d’Intendència i les Voltes. Tots els espais expositius de l’Ajuntament de Palma quedaren reunits en una sola entitat. L'única persona en nòmina de la Fundació era el director-gerent, la resta era personal de l’Ajuntament i empreses externes.

Amb l’entrada de Mateu Isern el juny de 2011 el partit popular cessa Joan Carles Gomis –Roma no paga a traïdors– i convoca un concurs que guanya Pilar Ribal. La cultura no és un dels eixos de l’acció de Govern i, al final del mandat la regidoria de Fernando Gilet havia perdut 2 de cada 3 euros que entraven per via del pressupost municipal. Les col·laboracions amb entitats privades, totes lligades a l’àmbit financer, també redueixen gradualment la seva aportació.

A dia d’avui

Els pressuposts que es pengen a la web de la Fundació presenten algunes errades. Obvien fonts d'ingressos, 25.000 euros del banc de Santander, i fan que els números quadrin sense que hi hagi cap romanent o es prevegi despesa extraordinària. Es canvien criteris d'elaboració i es passa la despesa del manteniment de l'edifici de la Fundació a l'Ajuntament, sense deixar-ne constància. Uns pressuposts que no expliquen correctament la inversió pública als ciutadans, esdevenint així poc fiables. Sorprèn que ningú hagi demanat cap auditoria. O no tant.

L’actual directora general de cultura de l’Ajuntament, Francisca Niell, anteriorment treballava per Natprojectes, una empresa que rescata les restes del naufragi del Centre de Cultura de la Fundació Sa Nostra (Biel Amer, Bartomeu Tomàs i la mateixa Niell) i desenvolupa projectes per a la Fundació Palma Espais d’Art sota la direcció de Pilar Ribal. Això, emperò, no li salva el cap. Niell, en la mateixa línia de les males pràctiques de Gomis, es fa amb el control de la Fundació i de l’àrea de cultura i defensa una gestió tècnica amb una programació segons els "compromisos adquirits” que eviten programar i dotar de contingut la política cultural de Palma i l’acció de la Fundació. A tot això el responsable de l’àrea, Miquel Perelló, provinent del món de l’ensenyament, es dedica a apagar focs. Atrapat en les urgències -l’enderrocament del monòlit de la Feixina o la gestió del robatori de part del mobiliari del Balaguer- no porta a terme el programa polític que la gent va votar.

Un programa que deia:

"Palma ha de deixar de ser la ciutat de les oportunitats perdudes en matèria de Cultura. En aquest àmbit, la manca de projecte i la contínua improvisació per part de l’equip de govern han marcat una legislatura plena de despropòsits en la gestió cultural. El Partit Popular ha marginat la cultura com si fos una part intranscendent de l’agenda política. Hem d’invertir radicalment les prioritats i construir un projecte participat per la gent i consensuat amb els sectors culturals que millori la ciutat a curt i a llarg termini."

El problema abans de les eleccions era la manca de projecte. Ara el problema és donar continguts a l'acció de govern en matèria de cultura i això, amb el perfil continuïsta de Francisca Niell al timó, i sense una oposició activa que controli el compliment dels programes, no sembla una empresa fàcil. La regidoria pot tenir la temptació de dir que aquest era el programa de MÉS i que ara el programa és el del Pacte de Govern. MÉS ha blindat les qüestions lingüístiques dins l'acord -recuperació del reglament de normalització lingüística, premis Ciutat de Palma en català, retorn del senyal del 3/24 i canal 33- són punts importants, però si no volem fer aquest país més petit del que és hem d'anar més enllà.

Els reptes

Edificis en amenaça de ruïna (Casal Solleric) i d’altres que abans d’inaugurar ja s’han de començar a rehabilitar (Casal Balaguer). La tan habitual herència de calaixos buits que deixen els governs anteriors, quan canvien de color polític. Els reptes que es planteja l'Ajuntament són el discurs que es repeteix legislatura rere legislatura i que s'ha actualitzat amb algunes bones idees -participació, transparència, bones pràctiques- però sense dotar-les de contingut. Esdevé una política en què es prioritzen els contenidors per damunt dels continguts. Amb logotips i sense persones, com si les úniques memòries que perdurassin fossin les impreses en paper.

El gran repte a dia d’avui de la política cultural de Ciutat passa per canviar el subjecte: passar de la sala d’exposició i l’objecte artístic a les relacions que es generen dintre i fora dels espais amb els usuaris. Aquest punt es controla i s'avalua amb els indicadors culturals dels ciutadans. La formació ha de ser un dels eixos principals. És necessari augmentar l'índex de lectura i portar a terme una tasca de dinamització de les biblioteques de barri per recuperar el teixit perdut. El darrer diagnòstic per barriades publicat al 2012 ens mostra una insuficiència en la instrucció: un de cada 5 palmesans és analfabet o no té estudis. L’índex d'afluència a les sales d’exposició, de concerts i de teatre es pot millorar sembrant un embrió d’escoles municipals d’art, de teatre i de música als casals de barri i als centres joves en col·laboració amb la Conselleria d’Educació i el Consell Insular. Com pot apreciar el valor de representar una emoció qui no s’ha plantejat fer-ho mai?

Centrant l’acció, però no limitant-la, en la franja d’edat dels que cursen Primària i ESO, col·lateralment els índexs de fracàs escolar poden baixar, ja que es treballen l’atenció i la disciplina i es milloren les relacions interpersonals. La cultura popular, les noves tecnologies, les arts escèniques, les arts plàstiques, les arts de la paraula, el turisme cultural, … tots són temes d’un debat que no s’escomet.

En una situació de pobresa que es va generalitzant, la cultura ofereix una finestra des d’on construir-se a un mateix i no caure en la indefensió. "Només la cultura fa ciutadans lliures”, la frase és d’Emili Darder. Més citat que estimat.

La Fundació Palma Espais d’Art és un instrument adient per portar a terme l’acció de govern, però necessita repensar-se. El patronat ha rebut com a mínim una proposta de modificació d’Estatuts. El punt més important que conté planteja obrir el patronat i donar el control de la Fundació a la ciutadania donant pas al vertader canvi de subjecte. De moment van passant els mesos, no hi ha resposta i la història sembla que es repeteix.

stats