RESSENYA

Quina mena de gent som

Un llibre d’història prologat per un filòleg com Antoni Ferrando es preveu que sigui –com acaba essent– un amfibi entre ambdues disciplines. Antoni Mas confessa haver-se inspirat en Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1980) de Ferrando, que ara signa el preàmbul d’aquest Premi Mallorca d’assaig 2019.

Mas estudia el nostre procés de construcció identitària en la franja que separa el principi del XIV del final del XVII, per bé que també s’hi esmunyen incursions prèvies si tenim en compte que ell és professor d’Història Medieval a la UIB. Pretén ser divulgatiu, però la inclusió de fragments en llatí o català medieval sembla que ho contradigui; en canvi, ho encerta en incloure un seguit d’apèndixs finals per no resultar massa reiteratiu.

Arran de la Conquesta, els illencs no fórem dotats d’unes corts pròpies, i això generà estira-i-arronses per determinar si integràvem les de Catalunya o no. Un fet que gens afectava la nostra acceptació de la nacionalitat i pertinença lingüística. A la llengua, se l’anomenava romanç o vulgar. L’atestació més antiga de “llengua catalana” es remunta al XIV, mentre que “mallorquí” no irromp pràcticament fins al tombant del XV al XVI amb la pèrdua no de la consciència lingüística unitària però sí del nom comú, la qual cosa ens trufarà de denominacions particularistes. S’expliquen per la pèrdua de la Corona i la dispersió en un altre regne més gran i, sobretot, hostil.

Però, a més, Catalunya designava alhora el tot i una part i aquest hàndicap ajudaria a proliferar també les consciències “nacionalitàries” a València i Balears que, entre el XIV i el XV, començaven a sentir-se distintes del Principat alhora que s’esterrossava el concepte medieval de catalanitat. Incorporats a Castella, les antigues rivalitats amb Catalunya cessen i es consoliden referències a la nació mallorquina, però potser tot ja arribava massa tard...

Havíem estat prou peculiars i d’aquelles noces aquest bateig contemporani amb un nom tan anòmal com el de Països Catalans quan totes les pàtries se singularitzen en femení, com Espanya. Al XVI, Espanya començava a designar una realitat de què Mallorca era part. S’enceta la castellanització literària dels illencs i la solució de continuïtat la trobareu a l’estudi de Pere Salas, L’espanyolització de Mallorca, que recensionàvem també aquí la setmana passada.  

FITXA DEL LLIBRE

'Llengua, terra, pàtria i nació'

Antoni Mas i Forners

Documenta Balear (Menjavents, 141), 2020

388 pàg.

20 €

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF