Quin paradís?

Em sentiria perdut al meu propi paradís si no fos perquè Mallorca va perdre aquesta condició fa un parell de dècades.

Dir que els hotelers s’han carregat l’illa amb la connivència dels polítics seria sublimar l’acció dels empresaris. En realitat, ha estat a l’inrevés.

Els Escarrer, els Riu i una desena més de clans s’han limitat a folrar-se explotant els seus treballadors (no ho dic jo, ho va dir el conseller de Turisme que va implantar la primera ecotaxa, Celestí Alomar). Mentrestant, s’enduien els seus guanys als únics paradisos que els interessen, els fiscals. Res que no hagués fet qualsevol mallorquí digne de ser considerat com a tal. No som Hong-Kong perquè el GOB s’han entestat a evitar-ho, però en temporada alta la densitat de la nostra costa és similar a la de la ciutat xinesa.

Els turistes continuaran venint a balquena mentre ISIS vulgui, però la cohabitació temporal amb els residents serà cada pic més tensa. La dialèctica, inevitable, entre el que visita i el que viu, agafarà noves dimensions quan l’aigua no basti per a tots, però d’això ja ens preocuparen quan arribi.

Davant l’apocalipsi que s’acosta, l’acció poètica de la setmana esdevé visionària. Parlen les parets. Els ‘representants del poble’ s’afanyen a subratllar que les pintades del centre de Palma són una acció aïllada, obra de dos fanàtics; obviant que algunes de les llegendes les subscriuen més ciutadans dels que mai han somiat que els votin.

D’altra banda, aquells que diuen que barrejar ‘turistes’ i ‘refugiats’ a la mateixa frase és fer demagògia són els mateixos demagogs que alerten contra la imatge que projectam amb aquestes accions.

Les mamades televisades als bars de Punta Balena o una fotografia captada qualsevol dia del mes de juliol al balneari 6 de l’Arenal són potencialment més destructives; i tampoc es fa gaire per evitar-ho. El turista ha de ser lliure de practicar fel·lacions a qui vulgui i on vulgui, només faltaria.

De tota manera, els activistes s’equivoquen. No en la forma, ni en el fons, sinó en el lloc escollit. Els missatges s’haurien d’haver escrit en el monument de la Feixina, per aportar als responsables de Cort un argument més per tomar el memorial. La polèmica sobre l’esbucament de la pedra ens ha regalat l’episodi de cinisme més flagrant dels darrers mesos. Entre els dirigents del PP que es manifestaren divendres contra la destrucció d’aquesta joia art déco es trobava Catalina Cirer, l’exbatlessa de Palma que va passar a la història per fer desaparèixer el pont del tren amb nocturnitat, fora manies. A la concentració, sense precedents a les files ‘populars’, també es trobava el senador Bauzá, en la que va ser la seva aparició pública des que va lamentar en una entrevista que els seus companys s’estiguin apartant del camí traçat pel darrer congrés de la formació. L’expresident va saludar fins i tot Isern, com si aquí no hagués passat res. Per cert, cap dels militants que aspiren a redreçar el rumb de l’organització quan Madrid els deixi varen voler sortir a la foto. Significatiu.

(L’únic paradís que veig a prop és al nord i es diu Menorca).

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF