OPINIÓ

Quim Torra

L’acabat d’arribar president de la Generalitat, Joaquim Torra, va néixer a Blanes l’any 1962. Com molts de vostès saben, l’Empordà comença o acaba, per la part meridional, en aquest bonic indret. Aquest home, desconegut per molts, és llicenciat en Dret i els últims anys ha exercit d’editor. Fundador d’una irrepetible marca com és A Contra Vent, des d’on ha anat recuperant vells valors del periodisme i ha anat aclarint vells embulls al voltant d’una memòria històrica alguns cops manipulada, fins i tot, per l’esquerra. La primera biografia d’Eugeni Xammar és d’aquest autor i editor, avui president de la Generalitat en els temps més convulsos que ha conegut el país des de la mort del dictador. Desenes d’anys a l’empresa privada, desembarcà al món editorial silenciosament i anà omplint els prestatges sense que molts llibreters se n’adonessin. Alguns, encara avui, ni s’han adonat del seu fabulós fons. Aquells que en vivim afectats hem aprofitat la ignorància de la majoria i gaudit d’uns continguts, molts cops ben desconeguts, que l’editor ha sabut conrear i fer-nos arribar a tots els punts del país. Titllat de poc comercial, ha anat publicant autèntiques joies del periodisme català i de l'exili.

66 sí, 65 no, i quatre abstencions ja no ens diuen res de res, ni poden formar part de cap titular si es té en compte que des que el nom del president ha sortit a les graelles ja ha estat la diana de tots els insults, calúmnies i mentides fàcils que la lectora o el lector, si no ha llegit, pot imaginar.

Estam davant un home culte, llegit, molt llegit, tant que el seu discurs d’investidura embafa com una novel·la del ‘ciudadano’ Sabino Méndez. Ara bé, és un gran coneixedor de la literatura catalana i tots els seus actors i actrius. Tots. De la castellana, també, i de l’Europea. Estam davant un tros d’intel·lectual, però no d’un polític. On són els polítics?

Home eclèctic, gens dogmàtic i molt pragmàtic. Fou editor, en l’editorial (i amic liberal) de Salvador Sostres. No estan davant un personatge sectari. Coneix la cultura i la literatura castellana més que molts d’aquells que l’insulten i no donen ni els cent dies de cortesia. Ben pragmàtic. Fa molts anys que el seu fabulós fons editorial ens arriba via Lara, és a dir, la part catalana de Planeta que es diu Àgora i que és la que distribueix la seva editorial. Petita i desconeguda per molts, brillant i dinàmica, només aturada els últims anys per l’òbvia activitat política del seu mentor. Sí, l’empresa dels Lara, la mateixa que vol marxar del Principat, és la distribuïdora del seu fons i, per tant, el seu soci comercial. Poc dogmàtic com el mateix Sostres, que s’ha dedicat a insultar els espanyols furibundament i després ha recorregut des d’'El Mundo' fins, avui, a l’'ABC'. Res de nou al firmament. Servidor deixà de llegir Sostres el mateix dia que observà que potser el món menstruava fent víctimes al terratrèmol horrible d’Haití. Quines coses, avui ben acceptat per la caverna al complet. Si visiten el catàleg del Sr. Torra, editor, poden trobar-hi, fins i tot, que és el causant del fabulós llibre ‘El mirall inhumà’, entre molts altres, de Joan Granés, jove empordanès de Palafrugell que mor als 22 anys de tuberculosi per la maleïda grip i que era amic de Josep Pla.

El mirall d’un jove que vol arribar a escriptor i tot arrodonit amb un fabulós pròleg de Javier Cercas. A què ve, senyor Cercas, tant soroll, el President i vostè són vells amics. Ves quin cas! Esperem, entre tots, tornar el riu al seu cabal. Potser alguns tertulians nostrats em faran arribar la queixa de no haver esmentat el seu ultraliberalisme. És probable, però no anava d’això. Potser ni els socialistes saben on tenen babord i estribord. Els d’ERC fa temps que ho han deixat anar. Talment com a l’exili, del qual el Sr. Torra és un gran coneixedor, dels pocs. De Buenos Aires a Mèxic, d’Argelers fins a la Suïssa actual o el Berlín de demà al matí quan piuli el wsup. Una gran escola d’intel·lectuals liberals, brillants, alguns molt i molt aficionats durant decennis a desprestigiar la imatge del President Companys. Alguns moments d’aquest ‘procés’ semblen pur teatre. Fins i tot, potser la CUP està escenificant. Res nou. El PP i els taronges cada quinze dies simulen un desencontre per agranar els racons de vots que queden. És probable que estiguem davant un dels homes més eclèctics. Un president circumstancial però avesat a construir ponts. Republicà ferm, però a l’ADN empordanès, de fàbrica. Coneixedor de l’obra planiana i de tots els periodistes catalans exiliats. Tots. Puigdemont és el darrer periodista exiliat, el seu. Un cop titllà ‘La Publicitat’ de “millor diari català de tots els temps”. Defensor a ultrança dels periodistes liberals, però en la conjuntura totalitària dels assassinats a banda i banda. Mai no s’ha de perdre la perspectiva. Jutgin vostès. Donin, a Espanya i a aquí també, uns mesos de cortesia a aquest nouvingut de la política que un cop va deixar escrit, ja fa un bon grapat d´anys: “A poc a poc, però amb el pas ferm que a Catalunya avança sempre la història de la mà de l’oblit...”.

 

 

 

 

                                                                                             

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF