Qüestionar el patrimoni del passat quan el més sagnant encara és present

Partint de la premissa que tot és qüestionable, i especialment la història –si més no per constatar fins a quin punt és el relat interessat dels que, en qualsevol època, han tingut el poder d’escriurela per glorificar-se–, passar comptes amb el patrimoni històric i artístic que fa referència al passat llunyà és entrar en un terreny tan inabastable com llenegadís. Les darreres setmanes hi ha hagut tot un seguit de fets que han promogut el debat entre historiadors, artistes, polítics i societat civil. Els debats, amb la contraposició de punts de vista, sempre són positius, ni que sigui per aprofundir en unes reaccions que, sense debat previ, poden ser d’una espontaneïtat perillosa i fins i tot carregada d’incoherències.

Amb l’onada antiracista que va revifar amb l’assassinat de George Floyd, amb l’esbucament de les estàtues de Colom a distintes ciutats dels Estats Units, en tombar el monument de Juníper Serra a San Francisco o amb la pintada qualificant-lo de ‘racista’ que es va fer sobre l’estàtua de Palma, hem volgut recollir aquest debat latent per, amb l’ajuda d’experts, intentar esbrinar si es pot jutjar el passat i els seus símbols amb els ulls d’avui. No hi ha una única resposta, però sí que semblen força clares una sèrie d’idees que no s’han de menystenir.

Al marge que es pugui posar en dubte i condemnar les accions que cometeren, en el passat llunyà, personatges que varen ser homenatjats amb estàtues, monuments o edificis, tots els experts coincideixen que no es pot fer una revisió sistemàtica de tota la història amb els criteris actuals. Els símbols que n’han quedat es poden explicar, però eliminar-los tots seria perdre la major part de la memòria i la seva traducció en expressions artístiques, unes amb més valor que altres.

Altra cosa és esborrar els símbols d’una humiliació que encara sagna. Els monuments del triomf feixista, amb els seus estralls en la societat contemporània –com el monòlit de la Feixina de Palma, encara dempeus–, s’han d’eliminar perquè hi obliga la Llei de memòria i reconeixement democràtics del 2018, feta precisament per restituir la dignitat de les víctimes i per aturar un corrent ideològic antidemocràtic que encara perviu. També hi ha qui, per mantenir els honors a Joan March, que va finançar el cop d’estat de Franco, és capaç de falsejar la història com ha fet el batle de Santa Margalida. És a les expressions d’aquest present que hem de posar un punt final, això sense deixar de denunciar tota actitud racista i masclista i tants abusos que encara avui es cometen

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF