Qüestió de mamelles

La bloguera de l' Abc Paloma Cervilla ha aixecat més polseguera que un western en dir que "li ha dit una amiga que" algunes alumnes fan servir els diners de la beca per "posar-se mamelles". El post del blog (que és un blog que paga i manté el diari) ha estat retirat. Passa de vegades. Vols ser llepó amb l'amo, se te'n va la llengua i l'acabes mossegant sense voler. L'altre dia, per cert, el responsable de relacions laborals de la CEOE va parlar en el mateix sentit. Ell trobava que "els quatre dies que atorga l'Estatut dels Treballadors per defunció d'un familiar de primer grau" eren excessius, "perquè ara els viatges no es fan en diligència". Que és com donar diners a un pobre, però exigir-li que no se'ls gasti en vi. Doncs, no n'hi donis.

Quan el sistema posa al teu abast mecanismes d'ajuda, és una qüestió moral teva decidir com els fas servir, però no n'has de donar explicacions. Per exemple, i sense deixar les mamelles. Les mares i també els pares de nadons que treballin poden optar al permís de lactància. Això els dóna dret a una hora diària d'absència del lloc de treball, que poden dividir en dues fraccions de trenta minuts. Si tenen bessonada, han adoptat o estan fent un acolliment múltiple, el permís és de dues hores. Dura vint setmanes. I, molt important, es pot compactar. Per tant, és legal acumular-se tot el permís de lactància, que, al cap de vint setmanes, pot ser de 40 hores.

No cal ser una fura per deduir que, en aquest cas, el permís de lactància no es farà servir per fer lactar els plançons, perquè si fos així, significaria que no els has alimentat en vint setmanes però que ara recuperaràs el temps perdut fent-los mamar durant una setmana sencera ininterrompudament. Si algú es prengués el permís al peu de la lletra, empalmaria aital permís amb una estada a la garjola per maltractaments infantils.