Opinió 08/06/2016

Què volen els que prioritzen l'anglès a l'escola

2 min

No conec ningú que pugui gaudir de la profunditat de Shakespeare en anglès a partir del que hagi après a l'escola. Pot ser no conec prou gent, diran alguns, i que tota generalització gaudeix del principi de l'excepció inclosa, afirm per abrigar-me abans de ploure, però el més lògic és que una llengua no s'adquireixi de manera acadèmica, a hores i en grup. Basta prendre consciència de com hem après les llengües que dominam i fins on arribam amb les llengües que aprenguérem només a l'escola. Les llengües s'aprenen escoltant i parlant, i es perfeccionen llegint i estudiant. Per això fan rialles els que tornen a demanar una espècie de nou TIL, com Albert Rivera a Palma, que només cerquen arrodonir la funció bàsica que tenia la generalització de l'escola primària durant la revolució industrial: preparar bons i eficients treballadors. Ara, els que expulsen la filosofia, la història i les arts de l'escola i ho bescanvien per empreneduries, economia, informàtica i anglès, cerquen el mateix que l'església i les patronals quan obriren col·legis a les parròquies i a les colònies obreres. El mateix, però actualitzat i amb l'agreujant que la llengua estrangera que es pugui aprendre sense immersió, la que ens serveix per atendre en un bar o demanar una adreça quan viatjam, serà substituïda per ormeigs que ara ja s'albiren i que ens facilitaran la traducció simultània i sense esforç. No m'agradaria que se'n fes conclusió que estic contra l'aprenentatge de llengües, que no hi estic, sinó que som favorable de fer-ho d'una altra manera i, sobretot, de no expulsar de l'escola tot allò que ens pot fer pensar, sigui en la llengua que sigui.

stats