DirectorL’arxivament, aquesta setmana, de l’últim serrell del cas Contractes que quedava pendent estava cantat. Ningú no ho dubtava perquè la querella l’havia presentada el PP pocs mesos abans de les últimes eleccions i afegia poc o res de nou respecte de la que ja s’havia arxivat. Era una maniobra electoralista evident. La jutge ha deixat clar que els investigats “explicaren de manera coherent quin era l’objecte dels contractes i el motiu de la seva participació en la licitació”.
Cas arxivat, d’acord. Però què n’hem après?D’una banda, que el PP no té gens de vergonya. El partit conservador, encalçat per nombrosos casos de corrupció i amb el seu líder balear més exitós, Jaume Matas, que tot just ha estrenat el tercer grau aquest estiu, es permet el luxe d’atacar una altra formació amb una corrupció que no ho era. També cal pensar que els ecosobiranistes ho han aprofitat per fer un màster sobre com no s’ha de gestionar un escàndol, però els ha sortit ben car. El lideratge de MÉS per Mallorca és en un impàs que indica que encara en paguen el preu.
El cas Contractes es va endur per davant una consellera del Govern, Ruth Mateu; el llavors director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Josep Ramon Cerdà; i el director general de Cultura, Jaume Gomila. També va deixar especialment tocats l’empresari i excap de campanya de MÉS Jaume Garau i el llavors conseller de Turisme, Biel Barceló, que –políticament– ja no va aixecar el cap. Tots n’han après, a la força, perquè l’escàndol els ha afectat durant anys.
Els periodistes també n’hem tret una lliçó, perquè de les grans portades s’ha passat a la buidor del bluf. El cas s’ha desinflat com un globus i els que l’aprofitaven per fer-ne befa ara callen. És el millor que poden fer.
