OPINIÓ

Que les escòries no ens amaguin l’autopista

En un recent article publicat en aquest mateix diari, Margalida Ramis, portaveu del GOB, reflexionava sobre l’anomalia que suposa que actualment els moviments socials es vegin obligats a la tasca de vigilància dels interessos públics, davant la deixadesa d’aquestes funcions de supervisió del bé comú per part de les institucions. Em feien pensar, aquestes declaracions, en les paraules també recents d’Óscar Camps respecte del paper de l’'Open Arms' en la crisi humanitària que està convertint la nostra mar Mediterrània en una immensa fossa comuna davant la passivitat, per no dir la connivència, de les institucions i governs de tot color a Europa. Els moviments socials cobreixen sovint, llavors, el forat que deixen les administracions i els governs. Per això és tan important tant la seva existència com la seva independència.

Un exemple clar d’això és el que passa al voltant de la construcció de l’autopista de Llucmajor a Campos, on a més d’una destrossa del nostre territori que fa mal al cor i per a més alarma del moviment ecologista, s’estan utilitzant escòries procedents de la incineradora de Son Reus per omplir el subsol de la calçada. La pregunta que toca fer-se i que els ecologistes, amb tota raó, fan és la següent: quina és la responsabilitat i vigilància del Consell Insular de Mallorca i del Govern de les Illes en aquest assumpte?

Des que es va conèixer la notícia de l’ús d’aquestes escòries, la Plataforma antiautopista ha reclamat insistentment al CIM la documentació analítica sobre la perillositat d’aquest residu, el qual inicialment no figurava en els plans de l’obra com a material de construcció. Davant la manca d’informació per part de la institució, la Plataforma va fer analitzar amb mitjans propis les mostres recollides a l’obra, amb resultats alarmants. Heus aquí un exemple rodó de com un moviment social (una plataforma de moviments en aquest cas concret) cobreix el buit que l’administració deixa.
A mitjan mes d’agost, la Plataforma, al costat de sis entitats ecologistes més, va presentar una denúncia davant la Conselleria de Medi Ambient. Per la seva banda, el sindicat CGT va interposar denúncia davant la Inspecció de Treball per deficiències en matèria de prevenció i salut laboral, ja que el personal de l’obra havia manipulat aquestes escòries.

Després d’haver abocat sense mirament més de 20.000 tones d’escòria a l’autopista, el Consell Insular va publicar, el dimarts 3 de setembre, una nota de premsa en què avala la idoneïtat per a la construcció d’aquest material, com també el seu caràcter innocu, basant-se en els “resultats d’analítiques pròpies”.

Pròpies? No exactament. Els resultats que el Consell de Mallorca dona per bons són els subministrats i encarregats per Tirme, empresa privada que gestiona justament la incineradora de Son Reus i que, com era d’esperar, difereixen totalment dels publicats pels moviments ecologistes.

No es tracta d’entrar en debats tècnics ni d’insistir en la dubtosa credibilitat de qui té interessos econòmics en aquest assumpte, com és el cas de Tirme. El que crida poderosament l’atenció és la submissió i desistiment de funcions del Consell Insular de Mallorca mateix en aquest cas. Un assumpte que, a més d’intentar evitar un nou i dur enfrontament amb els moviments socials, requeria de la supervisió per part del Consell mitjançant anàlisis objectives, veraces i imparcials de les escòries abans de permetre abocar-les massivament a l’autopista.

Però l’arbre de les escòries, tot i ser important, no ens ha d’impedir veure el bosc: el del model destructor del territori que continua amb aquesta nova autopista, la qual (cal recordar-ho una vegada més) va ser aprovada amb una insòlita unanimitat política al CIM fa dos anys. Aquest és el debat de fons. Davant l’abandonament de funcions per part d’unes institucions gestionades per majories suposadament progressistes, els moviments socials cobren cada dia més importància a causa de les importantíssimes responsabilitats que assumeixen, per al futur de tothom. Aquí i cada vegada més pertot arreu.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF