L'ESPURNA

Què amaga la “flexibilització” del català a l’escola?

La situació de l’escola pública a les Illes Balears dista molt de gaudir de bona salut: índex de fracàs escolar per damunt de la mitjana estatal, elevades xifres d’abandonament escolar primerenc, ràtios elevades en Educació Primària, falta d’escoletes per a l’etapa 0-3 anys, manca d’infraestructures adequades i presència per damunt de la mitjana estatal de barracons, pressupost insuficient a la partida d’educació… problemes, tots ells, que haurien de vertebrar i destacar de qualsevol avantprojecte de llei d’educació a la nostra comunitat.

Per això, crida l’atenció, i molt, que davant una situació escolar en la qual hi ha tants de problemes –els quals qualsevol govern progressista en el seu segon mandat voldria solucionar amb diligència– des de la Conselleria no s’hagi fet res per evitar que la qüestió lingüística acapari tota l’atenció després de fer-se públic aquest avantprojecte de llei. El conseller Martí March va arribar l’altre dia a suggerir que “a partir d’aquesta llei es poden fer decrets de llengua diferents”. Moltes veus –des de sindicats com l’STEI fins a associacions com l’OCB passant pels seus socis de govern de MÉS, han vist que això podia implicar la derogació de l’anomenat Decret de Mínims”(Decret 92/1997), aprovat ni més ni menys que sota el mandat del Partit Popular, que regulava l’ensenyament en català “com a mínim del 50% de les assignatures”. Les paraules del conseller han fet presagiar que es podria afavorir la creació de nous decrets lingüístics “més flexibles” (en paraules seves).

Record que durant la passada legislatura, dins la Comissió d’Educació del Parlament, es va crear la Ponència del Pacte Educatiu per debatre el document d’ Illes per un Pacte lliurat al Govern i signat per diversos partits (PSIB i MÉS entre ells). Vam dedicar centenars d’hores a escoltar molts d’especialistes d’àrees molt diferents, també lingüistes. Respecte de la qüestió de la llengua semblava bastant unànim que –a diferència del que diu el conseller– el document Illes per un Pacte no generava “consens” perquè no garantia de manera explícita ni tan sols el 50% d’ensenyament en català del decret del 97.

Aquests dies m’he demanat si la Conselleria d’Educació recorda que, en realitat, qui va fer fora del Govern el PP de Bauzà va ser la Marea Verda contra el TIL. No crec que la intenció de Martí March sigui fer un nou decret semblant, però sí caminar cap a la “flexibilització lingüística” i deixar-lo a la lliure elecció de cada centre. D’aquí a la progressiva desaparició del català de l’escola fins a deixar-lo relegat a una assignatura potser només hi ha una passa.

Per això avui toca recordar que les nines i nins de Balears, venguin d’on venguin, tenen dret a aprendre el català, llengua pròpia de les Illes i element de cohesió i integració social, i la manera més efectiva per fer-ho és garantint-ne la presència, com a mínim, en la meitat de les assignatures que aprenen a les escoles. Si hi ha una cosa que s’ha demostrat que funciona, per què s’ha de modificar? M’he acabat responent a mi mateixa que potser serveix com a cortina de fum per tapar els veritables i apressants problemes de l’educació pública a les escoles de les Illes.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF