OPINIÓ
Opinió 15/01/2021

Que l'Ajuntament no flipi tant

i
Laia Malo
3 min

Poeta, traductora i músicPer als qui habitem entorns urbans, carrer, parc i plaça són els escenaris exteriors de la nostra vida; l'aire lliure dels llonguets, per als de Palma. A més, és on ens trobem, volent-ho o per atzar, amb persones conegudes, semiconegudes o desconegudes amb les quals establim bones relacions, relacions conflictives o relacions d'indiferència. L'Estat anomena aquest conjunt d'escenaris ‘espai públic’, cosa que l'antropòleg Manuel Delgado lamenta. Ell proposa alternatives com ‘espai comú’, ‘compartit’, ‘col·lectiu’ o, fins i tot, ‘espai urbà’, entès com “l'espai-temps diferenciat per a les reunions, que registra un intercanvi generalitzat i constant d'informació i que està vertebrat per la mobilitat”.

Com que la llengua és el nostre principal codi de comunicació, cal estar-hi atents: sovint el poder tergiversa paraules. Com aquest ‘espai públic’, que s'ha tornat molt complicat de viure (de transitar-hi, de relacionar-s'hi), sense que hi intervinguin els diners. La gent gran sol dir que aviat faran pagar per sortir al carrer, i potser no és hiperbòlic. Ingrid Guardiola explica, a l'assaig L'ull i la navalla (Arcàdia, 2018), que abans, “quan els individus es trobaven en espais públics urbans (...), el pretext era la socialització, i hi havia mecanismes per evitar l'anunciant o el consum”. Avui ens deixen treure la mascareta si seiem a la terrassa d'un bar i fem gasto. Ens n’adonem per mor de la situació excepcional, però aquesta mena de normes ‘cíviques’ existien abans de la pandèmia.

Això passa perquè són les immobiliàries, grans empreses, institucions públiques, etc. que decideixen com s'organitzen els escenaris exteriors i l'ús que se'n fa, tot i els processos participatius. En conseqüència, diu Guardiola, “les ciutats, com a interfícies dinàmiques basades en el turisme de masses, l'especulació, l'urbanisme de franquícia i les migracions permanents, han adquirit una nova dimensió virtual. Aquesta virtualitat s'expressa tant a l'hora de definir què vol dir habitar un lloc (...), com a l'hora de definir quin és el substrat cultural que conforma una ciutat”.

A Palma, l'Ajuntament és mediàtic: no li interessa tant actuar com projectar una imatge. L'any passat va anunciar, sense haver consultat els residents del barri, el projecte d'Eix cívic Nuredduna. El col·lectiu Flipau amb Pere Garau, l'Associació de Comerciants del Mercat de Pere Garau, ARCA i el GOB conformen la iniciativa ‘Pere Garau, molt més que Nuredduna’ i han presentat una contraproposta, amb la intenció que es revisi el projecte per respondre a les necessitats reals dels veïns. L'‘eix’ que proposa l'Ajuntament, en el qual invertirà 3 milions d'euros, consisteix en una àrea per als vianants, que aviat quedarà okupada per terrasses de bars cool i restaurants fashion, on pares i mares pagaran la consumició, a canvi que la canalla corri i jugui “sense riscos”. Entenc que la idea interessi als qui s'hi imaginen tornant d’El Corte Inglés, als propietaris d'un pis per viure-hi i un altre per llogar, o d'uns baixos plens de canteranos empolsats. Però aquest perfil no respon al peregarauí de mitjana, i això la Regidoria d'Urbanisme prou que ho sap. Pere Garau l'habitem classe obrera i comerciants, joves, gent gran a les casetes i, només als punts cèntrics, algun professional liberal o funcionari.

Tenim un dels mercats més antics de la ciutat. Pels nostres carrers, s'hi passegen encara l'esmolet, el venedor de melons i el matalasser. Hi ha el bar on es reunien els poetes Andreu Vidal i Àngel Terrón. Al número 18 de Llorenç Riber, hi van viure Josep M. Llompart i Encarna Viñas. I no tot són batalletes: el carrer Joan Bauzà acull la seu de l'editorial Lleonard Muntaner.

No ens interessa un barri que quedi bé a les xarxes, pintat amb grafits subvencionats. Necessitem que els treballadors i les instal·lacions de l'‘eix’ orgànic del barri, el Mercat, estiguin bé. Al PAC, més espai, llum i ventilació naturals, més aparcament i metges. Un casal. Biblioteca. Transport públic. Arbres. Voreres d'una mida pràctica. Un pla eficient de neteja. I a tots els carrers. No s'hi val a dir que inverteixen en la barriada i llavors fer-ho d'un cop i solament en aquell ‘eix’ que va a parar al centre, habitat per les famílies amb més recursos. No s'hi val a empènyer l'altra meitat uns quants blocs de pisos enfora. Això és una estratègia de gentrificació i l’Ajuntament ha d'ajudar a frenar-la, no pas contribuir-hi.

Delgado conclou una conferència del 2007 recordant que els escenaris exteriors tenen un paper encara més transcendent: són el lloc on les democràcies haurien de confirmar la seva veritable naturalesa igualitària, on s'exerceixen els drets d'expressió i de reunió, i des d'on es pot qüestionar el poder. Escric des d'un banc de la plaça, clandestina.

stats