Una de les nostres lluites, com bé ja saben, és construir un projecte per a les Illes Balears i, per a aquest propòsit sempre hem pensat que és necessari fomentar un sentiment d’orgull o identificació amb la comunitat, a l’estil dels canaris. El punt de partida, però, és radicalment oposat al d’ells. Històricament, venim de ser quatre illes que han viscut d’esquenes unes a les altres, excepte a les Pitiüses per un motiu de pràctica proximitat. A Canàries, tot i ser vuit illes, els llaços sempre han estat estrets i, tot i les diferències internes, han estat un sol ens de cara a l’exterior. A Balears, cadascú ha anat per lliure.
Així, quan parlam de fomentar un sentiment comú no és una simple creació artificial ni un intent banal de crear un nacionalisme identitari o de bandera. El nostre dibuix és una reclamació racional i fonamentada per establir els vincles normals entre illes d’un mateix arxipèlag que comparteixen problemàtiques, interessos i a banda, una cultura, unes tradicions i una llengua. Els deia que la situació de partida respecte dels canaris és diametralment oposada, pel nombre d’illes i per la mida d’aquestes. D’aquesta manera, a Canàries hi ha vuit illes amb dos grans pols, Tenerife i Gran Canària, mentre que aquí hi ha una illa major en superfície i habitants que estira les altres tres. Una, que ho ha centralitzat tot. Jo, nascut a Palma, capital de la Comunitat, m’adono que tenim centralitzats tots els òrgans de poder i de govern, totes les administracions públiques, tenim els hospitals i la major part de la inversió i, fins i tot, tenim la Universitat.
I és clar, aquesta setmana estava a Menorca precisament per parlar d’aquest projecte. I allà vaig tenir l’oportunitat de conèixer el que pensen, les reivindicacions i, fins i tot, arribar a palpar de primera mà el que hi ha. Ells, que han d’agafar una avioneta –literalment– per venir a Mallorca per fer-se proves mèdiques. Ells, que han de fer classes per videoconferència. Ells, que han d’escoltar una televisió feta des de i per a Mallorca com IB3. Ells, que pateixen la doble insularitat (triple en el cas de Formentera). I, és clar, així és molt complicat dur a terme un projecte col·lectiu.
Ara bé, això té solució. Els òrgans comuns són imprescindibles. La presència del Govern mitjançant inversions és més necessària que mai per certificar, més enllà del paper, que representa el conjunt de les Illes Balears. El desplaçament d’òrgans, direccions generals i altres organismes a Menorca i Eivissa no crearia disfuncions, en tant que avui dia l’Administració va pel camí de ser digital. Una UIB amb classes presencials és costosa però compliria el dret a una ensenyança superior des de cada illa sense haver d’anar a estudiar a fora. I, sobretot, un cost del transport i la mobilitat reduït –parlant del 75% del descompte o una hipotètica tarifa plana– afavoriria els vincles, la interrelació d’empreses i, sobretot, la possibilitat de conèixer-nos més i millor.
El projecte de les Illes Balears, com a estructura federal d’illes, és l’únic possible davant un món globalitzat que ens posa davant reptes que han de ser afrontats de manera conjunta, amb paradigmes canviants. El decàleg de propostes és immens. El temps, escàs. Ara és l’hora de fer-ho. Per assegurar ser competitius i ser una referència a Europa en els propers vint anys. Per tot allò, seguirem treballant per construir un projecte comú a les quatre illes, respectant les singularitats i l’autonomia de cadascuna d’elles. Junts i units en la diversitat.
