I AQUÍ

Quatre dècades per sortir de l’armari polític

els que defensen les mateixes idees que el dictador Francisco Franco han trigat un poc més de quatre dècades, des que va morir, a sortir de l’armari de la política. Fins ara alguns dissimulaven, aixoplugats en partits com PP, i d’altres es recreaven en la nostàlgia en grupuscles marginals. Però això s’ha acabat. Renovant alguns eslògans i maneres de fer, fent-se els demòcrates, s’han desfet de la vergonya que els frenava i ara defensen públicament les mateixes idees autoritàries, centralistes, d’extrema dreta, xenòfobes i masclistes. Que això estigui passant demostra que la mal anomenada transició va ser un fracàs:hauria calgut condemnar el règim criminal del militar colpista –fallit, però aquest sí que ho era– i jutjar els que hi van col·laborar.

A les Illes Balears, Jorge Campos, el franctirador que ja havia intentat tenir el seu paper polític de la mà del PP, ha convertit el seu grup minoritari i cridaner, el Círculo Balear, en una franquícia de Vox. Utilitzant la marca estatal de trampolí, intentarà entrar al Parlament per destruir els consensos i la feina que s’han bastit durant dècades. Els ciutadans de les Balears permetrem que finalment aconsegueixi treure el cap dels llots de la marginalitat política?Encara s’ha de veure, tot i que alguns esperançats pregonen a tort i a dret el futur èxit del partit extremista en les eleccions del maig.

En tot cas, el llop no ve: ja és aquí. Queda per veure fins a quin punt és gran i ferotge o només façana, però si s’acaba fent fort, als demòcrates sols els quedarà una opció raonable: el cordó sanitari. L’aïllament polític. I dir les coses pel seu nom: són extrema dreta i pretenen convertir el món en un lloc encara més fosc.

EDICIÓ PAPER 23/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF