Els Quaderns de Gadeso són una de les poques eines de recerca amb què comptam per analitzar la realitat socioeconòmica de les Illes. Amb el titular de 'Caminant cap a les eleccions', el laboratori sociològic promet, amb vista als propers comicis del 2019, diversos opuscles relacionats amb el tema com ara la intenció de vot per a les europees, els candidats o els sondatges a les principals institucions públiques: Parlament, Cort i consells. Ja se n’ha estampat el primer lliurament, sota el títol amenaçant de Tomb cap a la dreta, per part d’una institució que no cal amagar que ostenta un perfil netament esquerranós.
Els espanyols que es declaren de centre o dreta —d’extrema dreta no s’hi sol qualificar ningú; però més avall veurem que sí que hi ha electors que titllen d’extrema dreta o fins i tot feixistes Vox— depassen el 53%, mentre que a Balears ascendirien fins al 69% segons els baròmetres del CIS i el del mateix Gadeso.
A partir d’aquí, s’estudia la correlació entre la variable independent classe social i el vot. La qüestió per ells preocupant és el trascolament de persones de classe treballadora vers l’eix dret en sintonia amb el que succeeix a altres països europeus. Se sap que, per exemple a França, el votant del Front Nacional de Le Pen havia confiat als setanta en el Partit Comunista i el mateix s’hauria esdevingut a altres indrets. El motiu que adduirien d’aquest canvi de 180 graus són els missatges simplistes —i afegiria que desacomplexats— contra els enemics identificables en els immigrants en el context global i en el cas concret espanyol els independentistes catalans.
La gent que es declara d’esquerres es manté inalterable a totes les classes socials, però la que es considera de centreesquerra varia el sentit del seu vot de la classe mitjana en avall, com també ho fa la gent de centre, mentre que tot l’espectre del centredreta o la dreta puja per tal com senten reforçats llurs posicionaments arran de l’entrada de Vox a Andalusia.
D’acord amb el que n’opinen els ciutadans, els partits es poden ubicar en una franja ideològica que transita de l’extrema esquerra (1) fins a l’extrema dreta (10) que seria el que, ni que sigui pels pèls, troba la gent segurament més contrària a ells de Podemos (1,9) o Vox (9,5) respectivament.
El PSOE seria, potser d’ençà de la irrupció de Podemos, un partit ubicat en el centreesquerra amb un perfil de ciutadà que el troba més esquerrà i un altre que el jutja més centrat. Curiós, en canvi, que un partit com MÉS, que jo hauria col·locat més a l’esquerra que els socialistes, se situï pels votants com una força més aviat centrista. L’explicació de Gadeso rau en el fet que hi ha perfils més sobiranistes al seu interior i entre el seu electoral potencial que la convertirien en una espècie de 'catch-all party' dins del segment no gaire significatiu del sobiranisme illenc.
El Pi se situa en el bell mig de l’arc. La irrupció de Vox, partit que val a dir que Gadeso inclou per tal com els darrers sondatges apunten que podria entrar al Parlament d’aquí, ha acabat de centrar la formació que lidera Font. En aquest partit, l’elector el percep de centredreta 'light'. El PP es mou en una forquilla de dos punts entre els qui el veuen més al centre —pràcticament com Cs o El Pi— i els qui el titllen més de dreta —a tocar de Vox. Quant a la formació de Rivera, que històricament ve de l’esquerra i es concebé com a centrista, hauria accentuat el seu tint més dretó de tal manera que quasi es produeix un eclipsi amb el PP —tanmateix, la mitjana escora els conservadors un punt més a la dreta que els liberals taronges.
La darrera plana estableix el retrat robot de votants de formacions com MÉS o El Pi. Sobiranista de centreesquerra el primer, regionalista i de centredreta, el segon. L’electoral de Podemos és el més jove seguit pel de MÉS, i el més transversal juntament amb el de Vox, mentre que el del PP és, ensems amb el d’El Pi, el més envellit de tots.
Sense poder arribar a conclusions definitives, atesa la volatilitat de tot plegat en un temps líquid, el que veig és que les possibilitats podrien continuar pivotant sobre la decisió que prengui finalment El Pi si no es projecta cap majoria nítida. Si la tríada d’esquerres obté la majoria absoluta revalidarà un quart pacte de progrés, però si Vox, Cs i el PP superen la frontera dels trenta diputats convertiran Gabriel Company en president de la Comunitat.
