Opinió 05/10/2018

El Projecte D

Un laboratori de la democràcia en tota regla que ha de perseguir un resultat: la re-afecció social i política

i
Pere Augé
4 min

Com ja deia fa uns dies (https://www.ara.ad/opinio/Proxima-estacio-Andorra-International-Airport_0_2092590841.html), pensant en una nova forma de consensuar projectes estratègics com les futures infraestructures del país, penso que Andorra té una oportunitat històrica per esdevenir un referent mundial en democràcia. Els nostres escassos 468 km2 de superfície i la nostra estructura d’Estat esdevenen un escenari perfecte per implementar una nova experiència 'Smart country', aquest cop amb una transcendència social que podria fer remoure els fonaments de la democràcia clàssica, i projectar-nos vers l’avantguarda dels models de participació ciutadana al món. Es tracta de transitar des de la 'democràcia' a la 'Democràcia', raó per la qual he batejat aquest procés com a Projecte D.

Els nostres ciutadans, en el seu dia a dia, interactuen en aquest petit escenari andorrà aliens al fet que viuen sota els efectes de la democràcia, la clàssica, la vigent. Probablement molts d’ells ni s’han plantejat tenir-hi res a veure perquè viuen molt lluny d’ella, però això no vol dir que no els afecti.

La nostra democràcia pateix disfuncions diverses que cal analitzar. Quan un Govern s’aïlla i distancia de l’opinió de la ciutadania, que molts cops simplement reclama informació que alleugeri la seva inquietud, la democràcia pateix, com també ho fa quan des dels racons més inhòspits del ressentiment neixen, es desenvolupen i projecten destrucció, els grups d’opinió populistes que, allunyant-se de l’objectivitat, disparen contra tot el que es mou i que fa pinta de tenir a veure, encara que sigui molt remotament, amb aquells que la democràcia els hi donat el mandat de governar.

Si ens hi fixem, tot sigui dit i interpretat des de l’equidistància i la neutralitat, tenim exemples clars i transcendents d’aquestes deficiències de la democràcia. Un cas recent té a veure amb el procés d’acostament a Europa en la negociació amb la UE i la polèmica mediàtica que genera. No crec que hi hagi ni un sol ciutadà que no sigui conscient de la importància d’aquest procés i que d’alguna manera pot incidir en la seva vida futura al Principat. Partits polítics i organitzacions empresarials i sindicals, amb major o menor convicció, defensen que no podem quedar aïllats al ben mig d’Europa i que cal negociar en les millors condicions possibles per l’esdevenir del nostre país i plantar cara si cal per defensar millor els nostres interessos, els de tots. Ara bé, com reclama per exemple la CEA, cal que la informació flueixi vers la ciutadania, en aquest cas l’empresariat, i cal que els diferents sectors econòmics del país que es veuran afectats per tal acord tinguin elements valoratius que els permetin preveure la incidència que tindrà en les seves respectives activitats empresarials, cosa que avui en dia no està gens clara i si ho està tanquem els ulls per no veure-ho.

A l’altra banda, els grups d’opinió crítica i les diferents tendències opositores aprofiten les incerteses i les contradiccions dels nostres mandataris per fer escarni d’una gestió negociadora que molts cops es veu afectada per la dinàmica del poder que de vegades porta a tirar endavant sense escoltar als afectats.

Per aquesta i per tantes altres malalties de la nostra democràcia existeix un antídot: el Projecte D. Per començar hem de corregir el radi d’acció de la política al país. No pot ser de cap manera que el 55% dels no andorrans quedin al marge però els afectin les decisions polítiques que determinaran el seu futur al Principat, com tampoc ens podem permetre que els que tenen passaport s’allunyin de la política pel desencís i falta de connexió amb les diferents tendències que es postulen per dirigir el país.

De fet, si fem una reinterpretació del que ara són els grups de pressió digital ens adonarem que, en essència, els mecanismes emprats podrien trobar una certa similitud amb la democràcia participativa. Són canals d’opinió i informació als seus membres perfectament vàlids per la causa de la democràcia i que, amb una petita modificació, mantenint però l’esperit crític, però transformant-lo en constructiu, podria servir de punt de partida d’aquesta redefinida democràcia que pretenc dibuixar.

Informació que flueix, diàleg creixent, implicació de ciutadans que fins ara vivien d’esquenes a la realitat del país, en unes ocasions a través d’entitats representatives dels seus interessos i en d’altres individualment o taules de negociació público-privades facilitadores d’acords en projectes d’interès estratègic nacional. Un laboratori de la democràcia en tota regla que ha de perseguir un resultat: la re-afecció social i política. En definitiva, un pas previ del que ha d’acabar sent un gran procés de revisió legislativa i constitucional per tal que Andorra produeixi un nombre creixent d’andorrans convençuts i compromesos.

Aquestes quatre pinzellades del que per a mi podria ser l’oportunitat de canviar les coses escoltant i fent participar al major nombre possible de ciutadans d’Andorra aprofitant els avantatges que la nostra configuració com país ens ofereix, aquesta idea que nomeno Projecte D com a laboratori per assajar una nova forma d’apropar tots els ciutadans a la política, espero trobin continuïtat en futures reflexions d’uns i altres i que la 'Democràcia' acabi generant al país decisions transcendents massivament consensuades.

stats