N’hi ha que encara conserven la satisfacció al semblant i d’altres –els qui són més escèptics– no s’ho acaben de creure. La realitat objectiva, però, és que el Mallorca començarà d’aquí a quinze dies una nova aventura a la Primera Divisió. El club del nord-americà Robert Sarver reapareixerà a tots els mitjans de comunicació generalistes i intentarà de competir entre els equips històrics de la categoria. Formar part de l’elit de la lliga de futbol professional no té res a veure amb trescar per la Segona Divisió, per molt professional que sigui també aquest grup. A partir d’ara, l’atenció mediàtica canvia totalment. Se suposa que l’equip apareixerà per tots els mitjans especialitzats i sortirà més per la televisió, i ja no en parlem quan s’hagi d’enfrontar als dos totpoderosos Barça i Madrid, encara que continuaran acaparant més minuts i més espais. Quan venguin a Palma no hi haurà lloc a la llotja de premsa per als enviats especials, la majoria dels quals mai no han vist ni de prop un camp de Segona, i ni molt menys de Segona B. De ser totalment ignorat, el Mallorca tindrà atenció preferent tres o quatre dies abans dels partits que haurà de disputar contra els dos o tres creuers de la lliga, aquells que juguen la Champions. Tant els directius com els mallorquins hem tingut la sort d’acompanyar l’equip a Primera i jugant per Europa, però ara tot sembla que hagi canviat, encara que només fa sis anys que va perdre la categoria. Sembla un miratge, però té molt de mèrit el camí que han hagut de patir per ascendir: haver jugat a la Segona A i haver patit l’infern de la Segona B. No hi ha dubte que els mallorquinistes seran la gran novetat.
El projecte, conduït per Maheta Molango, amb encerts i desencerts, ha tingut un final en què n’hi havia molts pocs que creguessin. En la presa de decisions, segurament la més important hagi estat donar continuïtat a la feina de Vicente Moreno i als seus ajudants. El tècnic valencià és el gran protagonista del ressorgiment del club: ha dirigit una plantilla de jugadors que molt pocs coneixíem, però que han donat el màxim per aconseguir l’ascens. Això mateix ho podríem traslladar a altres àrees del club: tothom hi haurà posat de la seva part, directament o indirectament, per assolir l’objectiu. Una d’aquestes àrees és el gabinet de premsa, dirigit per Albert Salas. Feia temps que l’entitat mallorquina no disposava d’un servei que funcionàs al cent per cent com ara. La gestió del peridodista binissalemer ha estat impecable: ha donat tota casta de facilitats, no ha posat emperons i ha facilitat la feina als mitjans de comunicació a cada instant de la temporada. La recompensa ha estat situar el Mallorca a la màxima categoria, la qual molts futbolers anomenen la millor lliga del món, i ara també significarà més feina i un grau de satisfacció més elevat.
És evident que el Mallorca arrencarà la temporada amb desavantatge, amb un dels pressupostos més baixos i amb una plantilla de jugadors la majoria dels quals tenen poca o gens d’experiència a la Primera Divisió. Aquí sí que el paper de Vicente Moreno –també debutant– serà clau. L’entrenador haurà de treure tot el rendiment a uns jugadors que han fet tot el que han pogut i més des de la Segona B i la Segona A. Recordem que els mallorquinistes no eren els més favorits per jugar les eliminatòries del 'play-off' ni per ascendir, però feren una promoció d’ascens impecable i ens oferiren el millor futbol que hem pogut veure a Son Moix en tot l’any. El 3 a 0 contra el Deportivo en va ser un exemple, amb el millor i més determinant partit de la temporada. Ara, però, els toca una altra cosa i és ben segur que Moreno no badarà. La Primera és un món molt diferent, una altra competició, i el Mallorca s’haurà d’enfrontar a jugadors del més alt nivell futbolístic, visitarà els millors escenaris i haurà d’intentar començar amb bon peu ja amb la visita de l’Eibar. Precisament, l’equip d’Ipurua podria ser un exemple de la manera com s’han de fer les coses per subsistir entre tantes estrelles. No li aniria gens malament, a l’equip mallorquí, fixar-se en la trajectòria de l’equip basc, dirigit per un carismàtic i exigent tècnic, com és José Luis Mendilibar. Però bé, segur que de tot això n’ha pres nota l’entrenador valencià. Des d’aquí els desitjam tota la sort del món, a ell i a tota la plantilla. De l’afició, poca cosa podem dir en contra. La mallorquinista és una de les que s’hi dediquen en cos i ànima quan és necessari. Ho ha demostrat en els partits de la promoció d’ascens i també ho fa ara. Ja són més de 10.000 socis més que s’han apuntat al nou projecte, una xifra que segurament augmentarà les pròximes setmanes. El futbol de Primera torna a Son Moix. Enhorabona.
