Preus del tabac per rebentar el mercat

El Consell General acaba de rebutjar les dues esmenes a la totalitat de Liberals i UL-IM al projecte de llei per regular el preu del tabac. Les dues formacions creuen que és una llei "intervencionista". És una mesura impopular, hi ha consens en aquest punt, sobretot en un país com Andorra on sempre s'ha volgut destacar per defensar el no intervencionisme de l'Estat encara que en la pràctica l'intervencionisme ha estat obligat en molts temes per evitar injustícies i desajustos.

Un exemple és la barbaritat que està passant en el mercat en el mercat del lloguer de l'habitatge, on sense intervencionisme la usura d'alguns propietaris està convertint en un luxe el que ha de ser un dret: un habitatge digne. Sense intervencionisme no existiria un salari mínim ni tampoc una mínima pressió fiscal per treballar pel bé comú.

Ara bé, el tabac no és un bé comú, no és una necessitat ni tampoc un producte que s'ha de protegir, com s'ha fet fins ara. En tot el món les polítiques dels governs estan encaminades a combatre el vici del tabac, i òbviament això afecta les vendes. S'ha d'intentar que el sector, que tants anys ha viscut del tabac, no caigui directament al precipici, sinó que vagi transitant cap a una transformació i deixi enrera una indústria que cada any va a menys.

Andorra ha estat tradicionalment un país de fumadors, un paradís del fum, i el tabac ha fet rica moltes famílies i ha contribuït a fer créixer l'economia del país. Tampoc es pot demonitzar un sector que ha estat positiu, però tot canvia en aquest món pel que s'anomena evolució. El contraban ha passat de ser un ofici reconegut a ser considerat com un delicte.

Els governs que defensen els ciutadans intenten frenar aquest hàbit. Però Andorra és especial. El tabac continua sent un producte estrella per a molts turistes, però potser ja és hora que el tabac, juntament amb el formatge i l'alcohol, deixin de donar una imatge del comerç que va molt més enllà, tot i que el sector no ha sabut encara trobar el seu encaix i una diferenciació que no sigui només el preu, que està ja molt qüestionat.

El Govern està disposat a imposar un límit a les promocions del tabac i tindrà sempre un ull posat en el preu per evitar que el diferencial no alimenti l'activitat del tabac. L'acció policial està sent efectiva: l'any 2016 la policia va detenir sis persones implicades en delictes de contraban, i el 2017 aquesta xifra es va reduir fins als dos detinguts. En canvi, l'any passat les detencions es van enfilar fins a les 34 persones.

Però augmentar les penes i incrementar l'acció policial no acabaran amb el contraban. Als països que lamentablement mantenen la pena de mort no baixen els crims i els assassinats.

No es tracta d'una comparació, sinó d'una constatació que al final prevalen altres condicionants més que únicament la por a una condemna i a passar un temps a la presó.

El contraban es combat evitant que sigui una activitat lucrativa que aporta grans beneficis a les màfies que actuen a les dues fronteres. Que ningú se la jugui per un grapat de monedes, i alhora s'ha de seguir jugant amb el preu al detall perquè el turista fumador valori l'estalvi que representa comprar tabac a Andorra.

Però si tots aquests arguments no convencen, Andorra té a la Unió Europea per recordar que si el país vol ser un soci privilegiat no pot fomentar una oferta salvatge de preus, perquè ni París ni Madrid ho permetran. O es fa voluntàriament o de forma obligada, no hi ha cap altra alternativa.

El cap de Govern, Toni Martí, ha estat clar al Consell General quan ha anunciat que la policia està investigant algunes botigues del Pas de la Casa que estan rebentant els preus de mercat tot i l'enorme diferencial i que podrien ser un focus de contraban.

L'A i PS s'equivoquen quan defensen que la mesura perjudica els petits comerciants. És tot el contrari, ja que aquests precisament no poden competir amb les ofertes i preus tan baixos que ofereixen algunes grans superfícies.