SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Presó per a la turismofòbia

La Fiscalia de Balears reclama penes d’entre dos i quatre anys de presó per a dotze membres del col·lectiu Arran que van participar fa un parell d’anys en un acte de protesta contra la massificació turística. Els joves van tirar bengales i confeti entre les taules d’una terrassa del moll Vell de Palma, concretament la d’un restaurant anomenat Mar de Nudos, mentre sostenien pancartes amb eslògans contra el turisme massiu. Tant les bengales com el confeti eren perfectament inofensius per als comensals, que probablement devien pensar que es trobaven davant d’una atracció turística, algun tipus de performança o actuació sorpresa. Les penes demanades pel Ministeri Públic sumen 29 anys de presó. Això passa per atemptar contra els interessos d’Espanya, que, com sabem, són –per aquest ordre– la unitat territorial i el turisme. Jo ho deia una pel·lícula de Paco Martínez Soria, El turismo es un gran invento. Particularment, anar a tirar confeti i bengales a uns guiris que sopen em sembla una bajanada, però també ho és sopar a qualsevol dels restaurants de la primera línia de Palma, i, tanmateix, ningú pot dir que sigui delicte.

La Fiscalia reclama fins a quatre anys de presó a activistes d'Arran Palma per una acció contra el turisme massiu

Però no frivolitzem, perquè l’assumpte és important. Quan parlem d’un retrocés en la qualitat democràtica d’Espanya, i molt en especial pel que fa als drets i a les llibertats ciutadanes, ens referim precisament a aquest tipus d’actuacions en què la justícia cerca castigar determinades conductes perfectament legals i legítimes. I castigar-les, a més, amb una desmesura que pot fer riure en un primer moment pel que té d’esperpèntica, però que no fa riure gens perquè revela una mentalitat arrelada i ben activa: contra aquell que gosa protestar o dissentir, màxima severitat. L’objectiu és que al final ningú gosi dir ni piu per por a les represàlies. D’això se’n diu autoritarisme i és incompatible amb la democràcia. També, per cert, amb el pensament liberal (a Espanya, i a Balears, els partidaris de l’autoritarisme solen dir-se a ells mateixos liberals, centristes o moderats).

La Fiscalia de Balears és històricament laxa amb una llista de corruptes i de corruptors tan llarga que no cabria sencera en aquesta pàgina, ni en lletra petita. S’ha especialitzat també, curiosament, a actuar com a defensa, bé sigui d’infantes que passen mals moments o bé d’empresaris d’oci nocturn sobre els quals pesen acusacions de presumptes delictes que escarrufen. En canvi, aquesta mateixa Fiscalia es mostra inflexible fins a l’acarnissament amb activistes com els d’Arran, que per altra banda tenen una habilitat incomparable per posar-ho tan fàcil com sigui possible als autoritaris, en una relació viciosa també històricament comprovada. Tot això du a conseqüències, per variar, nefastes. La primera és la judicialització, no tan sols de la política, sinó també de la protesta ciutadana i de la mateixa vida en comunitat al carrer, en una espiral de querelles i denúncies que desemboquen en el malson de l’estat de vigilància permanent. La segona és l’associació de la llibertat d’expressió amb delictes o amb xacres socials inventades, com és el cas de la cèlebre turismofòbia. De sobte, qualsevol idea que apunti cap a una crítica –o ni que sigui una revisió– de la indústria turística, i per tant, del model econòmic dominant, resulta que és turismofòbia, i, per tant, un comportament mereixedor de càstig exemplar. Poden posar-se així com vulguin, però no cola. Ni tirar confeti i bengales en una terrassa és delicte, ni ho és protestar contra el turisme, ni la Fiscalia és un poder fora de control. Està limitat per altres poders, pel Codi Penal i per la Constitució, ara que se’n parla. I hauria d’estar-ho també pel sentit comú.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF