Precampanya sense 'pre'

Els partits han tret el fre de mà i s'han llançat a tota velocitat per la pendent de la precampanya. En realitat no té res de precampanya i des de fa dies estem immersos en campanya, en actes totalment electorals on l'únic que falta és demanar el vot, cosa que no és permesa per llei.

S'ha passat del porta a porta a una exagerada obsessió pels mitjans de comunicació i per sortir a la foto, sense tenir en compte que, com tot en la vida, cal un equilibri i saber mesurar fins on arriba l'interès dels ciutadans davant un bombardeig de propaganda electoral.

L'elector no és ignorant i n'és conscient que aquests dies tot són missatges de bones intencions, de grans iniciatives i de propostes que han de canviar el país de rodó. Però l'elector també sap que són promeses que s'obliden en quinze dies, tan aviat com es comença a governar i a legislar.

No s'entén gaire que els assessors d'imatge programin i contraprogramin actes cada dia, alguns en horaris tan estèrils que la repercussió que tindran serà mínima.

Està bé evolucionar i veure que hi ha altres opcions que el porta a porta que s'adapten millor a una societat moderna, les xarxes són una eina a aprofitar, i els mitjans de comunicació un instrument molt vàlid per fer arribar els missatges de forma clara.

Però tot té el seu 'tempus' i el seu moment oportú. Els votants, els residents, s'acaben cansant de tants actes, tanta insistència i tanta promesa. Amb aquest ritme es fa difícil preveure com serà la veritable campanya electoral, la que comença el 24 d'abril, què explicaran els líders, com animaran als votants, amb quines novetats sorprendran...

El més important és que els projectes siguin realistes, que no tinguin una tonalitat de propaganda i que el missatge sembli sincer. Que tots volen arreglar i millorar el país, ja ho sabem.