CORRENTIA

Política contra la cultura

La nostra presidenta i el president dels valencians no poden negar tot el que saben sobre la comunitat lingüística i cultural que els seus països formen amb Catalunya. Tenc la impressió que Francina Armengol ho sap millor que Ximo Puig, però amb el que sap aquest n’hi ha més que suficient per entendre la necessitat de mantenir profitoses relacions de cooperació en els àmbits que els són comuns. Tots saben com seria, d’avantatjosa, una convergència lingüística i cultural dels tres països. Abans de ser polítics eren persones ben formades, portadores d’unes motxilles amb els coneixements necessaris per treballar amb un objectiu supracomunitari. D’aquesta convergència, n’hi ha que en diuen Països Catalans. Per a uns altres, aquesta denominació no es pot rebaixar al sol abast de llengua i cultura. Una simple qüestió de noms, com deia el gran mestre dels valencians, l’escriptor Joan Fuster.

És clar que cultura no és solament literatura ni qualsevol altra feina de l’esperit que tengui la llengua com a eina, el teatre, la televisió, el cinema, etc. També la música, el ballet i tants d’etcèteres. Pensar en com seria d’enriquidor per a tots plegats la circulació de la música dels tres territoris pels tres territoris dispara la imaginació pels escenaris de les coses grans. O que els tres territoris fessin part dels circuits habituals de les grans produccions teatrals, que les millors exposicions visitassin el conjunt de la ciutadania d’aquest gran país cultural... Sí, seríem un gran país.

Què ens ho impedeix? Precisament allò que ens ho hauria de facilitar, la política, aquesta pràctica noble cada dia més embastardida, més de corral o clova. En el nostre cas concret, també ens ho impedeix Espanya, aquest artefacte històric i polític que no pot concebre una cultura gran i eficaç als territoris de l’Estat que no sigui l’espanyola. Perquè Espanya pugui ser com s’ha imaginat i com es vol, nosaltres no podem construir una cultura lliure de fermalls localistes.

Si miram de front aquesta realitat, també se’ns farà ben present que és per la por a la reacció d’Espanya que Ximo Puig i Francina Armengol encara no han trobat el moment per entrevistar-se amb Quim Torra: seria bo per a tots nosaltres, però mortificaria aquesta Espanya imperial, tan gelosa d’allò que es pensa que és.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF