COM UNA PÀTRIA
Opinió 19/05/2017

Poemes d’un illòman

i
M. à. Llauger
2 min
Poemes d’un illòman

Molt al començament de ‘Banderes dins la mar’, el nou llibre de poemes de Josep Lluís Aguiló, hi ha una citació de Lawrence Durrell. És precisament en un dels dels llibres d’illes de Durrell que vaig llegir que la ‘islomania’, per fer servir el terme llatí, figura en una llista de malalties rares encara no classificades per la ciència. Els que la pateixen són els descendents dels atlàntids, els habitants de la vella Atlàntida, i el seu amor per les illes no és altra cosa que l’enyorança de la seva illa submergida. Al pròleg al seu volum ‘Les illes’, Josep Pla es declara afectat per la malaltia, i fa servir el terme català: ‘illòman’. Amb aquest llibre, Josep Lluís Aguiló se situa en la il·lustre nissaga dels illòmans: ‘Banderes dins la mar’ podria ser descrit com un tractat en vers sobre les illes i els homes que hi viuen.

Els lectors de ‘Monstres’ i de ‘Lunàrium’ ja coneixen la peculiar fesomia de la poesia d’Aguiló: una dicció clara i una tirada als tons fantàstics, mitològics i èpics que no és habitual entre els poetes. Si aquest element diguem-ne novel·lesc funciona és perquè no hi ha cartró-pedra sinó utilització de la imaginació per parlar de la incertesa del destí o de les opcions a què ens enfronta la vida. Les illes, com els monstres i com les llunes, serveixen de metàfores per a moltes coses. Amb aquest nou llibre, Aguiló és fidel al seu món: els fantàstics ambaixadors fantasmals d’un dels poemes recorden molt als no menys remarcables guardians de la frontera d’un poema de ‘Lunàrium’. També hi trobam novetats, ho és aquesta reflexió en vers entorn a l’illenc i als seus trets més mundanals (la seva relació amb l’autoritat de fora de l’illa, la seva manera de comunicar-se o de negociar, etc.) i ho és una major utilització d’un altre recurs poc freqüent entre els poetes: l’humor. Com els anteriors, serà un llibre amb un recorregut llarg; se’l mereix.

stats