I AQUÍ

Poca confiança en nosaltres mateixos

No diu gaire a favor nostre exigir llibertat d’opinió quan es tracta d’ofendre la monarquia, mentre ens escabella un lema contra la llibertat de gènere en un autobús. Que el missatge fos d’una simplicitat infantil no significa que s’adreci als menors d’edat cronològica, només als més primaris de la societat, que també tenen dret a equivocar-se. No m’agrada l’organització ni els que la financen i aplaudeixen ni el missatge en si, però ens haurem de plantejar si l’única eina que tenim per contraposar als primitius és la prohibició. Aleshores, tenim un problema de discurs i de convenciment. Si se’ns encomana protegir la infantesa de missatges d’odi i ens ho creim, tenim moltes feines a fer abans d’allunyar-los d’uns lemes simples en un autobús. Per exemple, prohibir en horari infantil des de certs programes d’esports, farcits d’agressivitat i d’irracional testosterona, fins a sèries suposadament adreçades als més joves, carregades de malcriadures, veus d’un to insofrible i actituds d’una irresponsabilitat que sempre els és gratuïta. Missatges com aquests dels neofeixistes espanyols només ens han de preocupar si no hem estat capaços de posar en valor la llibertat. I, prohibint el seu exercici, es digui Valtonyc o Hazte Oír, no demostram confiar-hi. Un missatge que nega el diferent no pot topar amb la negació de la diversitat ideològica, que, tanmateix, existeix. Faríem bé de dedicar tots aquests esforços coercitius a crear discursos d’efectiva tolerància, de sa exercici de la diversitat i de respecte al diferent. Sobre aquests fonaments podem, tranquils, veure passejar busos amb lemes absurds; sempre que no els paguem els ciutadans amb exempcions fiscals, evidentment.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF