De la mateixa manera que a les dues legislatures passades patírem tres i dos consellers d’Educació i Cultura, respectivament, aquests quatre darrers anys tres conselleres han trescat pel despatx de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports. Per paga, la persona que havia d’endegar el Pla de Cultura ‒projecte estrella de la Conselleria ara menada per Fanny Tur‒ acabà dimitint bo i essent substituïda per na Berta Sureda, responsable última d’un Pla que acaba de sortir a la palestra. Divendres passat es presentava en societat al flamant nou edifici de la Conselleria, a Can Oleo.
Es fa difícil no creure que ha estat la frisor d’unes eleccions que són al cap de cantó i que ens trobarem ben de front tan bon punt girem al carrer de l’any nou el que n’ha precipitat la sortida. M’he llegit el Pla de Cultura abans d’escriure aquest paper i no hi he trobat gaire cosa a objectar. Tal volta perquè no som tan partidari de fer voltes a la parada de les cebes i sí de començar a fer feina en les moltes coses que s’hi presenten. Dissabte llegia l’article de na Cristina Ros nostra aquí a l’ARA Balears. Ros hi explicava que, d’aquí a deu anys, el Pla proposava augmentar un 50% la previsió econòmica per a cultura. Doblar-la, vaja. El tema rau en el fet que no entenguérem exactament el mateix, perquè mentre ella pressuposa que l’augment es produirà en termes absoluts, jo imagín que hom parla en termes relatius. Si som jo qui vaig lluny d’osques, que és possible, no és ja que sigui, efectivament, un insult en aquest món de la cultura, és que és una condemna a una dècada més d’indigència i inanició en la matèria.
Aquest Pla hauria tingut qualque sentit al cap de cinc mesos d’haver votat en unes eleccions, com un full de ruta que després servís als votants per ratificar o rectificar el vot. Ja se’n cuidaria prou la premsa d’advertir-nos què haurien complit i què no! Ara bé, quin marge ens deixen per comprovar res i, sobretot, quin lapse de temps conserven ells per engegar quelcom. Fa massa anys que a les Illes s’esdevé un "tornisme" entre la dreta i l’esquerra que, sortosament, ha impedit que el PP pogués treure endavant les seves escasses o erràtiques iniciatives culturals, però el progressisme tampoc no ha estat capaç de retenir el poder més enllà d’una legislatura. Si ara ho aconsegueix, res no assegura tanmateix a les persones que estan al capdavant de la Conselleria de Cultura en aquests moments que hi continuïn restant quatre anys més. En aquesta tessitura, parlar dels pressuposts de l’any que ve o del de 2029 només pot ser vendre fum.
I pel que fa a l’acte de divendres passat a Can Oleo em paregué feixuc. Era el segon pic que hi anava i el segon cop que aprofiten aquella clastra meravellosa per celebrar-hi un acte mentre el públic s’ho mira de dret en dret. Però obligar la gent a romandre més d’una hora fora seure arriba a fer-se costa amunt. Més si tenim en compte la falta de renovació generacional que patim en el camp cultural; la mitjana d’edat dels qui érem allà, ras i curt, era més aviat granada. I no excessivament multitudinària ‒tot i essent, repetesc, el seu projecte estrella.
Aquesta és una altra. Si descomptes les autoritats, que estan obligades a comparèixer-hi, la gent que ha col·laborat en l’elaboració del programa i els qui hi intervenen, et queda poc més públic que els qui ens reunírem allà. Això vol dir que hi havia molts pocs creadors, que eren els autèntics protagonistes de la festa, i obri un buit preocupant entre les polítiques culturals i els professionals que les duen a terme. Però això no és un problema específic d’aquest acte en si, sinó en general dels que convoca el Govern balear, almanco, en l’esfera cultural. I del Consell de Mallorca, ja ni en parlem.
En definitiva, ara disposam d’un Pla de Cultura però també i sobretot d’un tempo que el limita força. Només en el cas plausible que el proper mes de maig el poble revalidàs la confiança d’una, dues o tres formacions que integren el Tercer Pacte de Progrés, amb més suports o sense, la Conselleria es trobaria els dits enganxats en un Pla positiu en línies generals, però que la hipotecaria de valent. O bé l’hauria de desenvolupar o bé hauria de justificar moltíssim perquè el deixa de banda ‒cosa que tampoc m’estranyaria gens. Però aquest, no ho oblidem, només és un dels escenaris possibles.
