Piulant Fontana

Tothom és lliure de valorar les seves lectures com vulgui, però hi ha obres que no es poden avaluar en 140 caràcters. Fer-ho podria arribar a ser una frivolitat.

Fa pocs dies en un piulet al Twitter el ministre d'Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, valorava la lectura del llibre 'Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945', l'obra de l'historiador Josep Fontana. Deia el seu piulet:

Em va sorprendre que una obra com la de Josep Fontana fos valorada només en tretze paraules, en les quals es preocupava més per deixar constància de la discrepància política ("biaix polític" en diu ell) que no pas en subratllar que es tracta d'una obra de referència per entendre els esdeveniments històrics posteriors a la Segona Guerra Mundial i com hem arribat fins al dia d'avui.

Certament tothom és lliure de valorar com vulgui les seves lectures, i naturalment de fer-ho allà on cregui millor. Però es fa un mal favor al rigor i es cau en la simplicitat si obres de la categoria com 'Por el bien del imperio...' es despatxen en una piulada dient que és "bon llibre" però amb "biaix polític". No seré pas jo qui li digui al ministre com ho ha de fer, i des del més absolut respecte a la seva opinió, a través d'una piulada, m'atreveixo a dir-hi la meva sabent que no seré ni prou eloqüent ni disposo de suficient espai com per valorar tan immensa obra.

Perquè la de Fontana és una obra monumental, reconeguda de forma majoritària per analistes, assagistes, historiadors i opinadors de tota mena. L'historiador català a través d'un treball de 15 anys, documentadíssim i amb ull crític, analitza i aprofundeix en els principals fets històrics després de la Segona Guerra Mundial fins al dia d'avui en plena crisi econòmica sense precedents -va publicar el llibre el 2011- i amb una crisi democràtica i de pèrdua de llibertats galopant. És a dir, el fracàs en l'intent de construir un nou ordre mundial i constata que les desigualtats i les diferències entre els molt rics i els altres són més grans que mai.

Fontana ho fa des de la visió crítica -diu sentir-se estafat per la civilització occidental, aquella que va prometre el nou ordre mundial de l'enteniment i el progrés col·lectiu- i potser aquesta visió crítica és la que pot molestar a l'ordre establert. Però és que ell mateix ho diu que els historiadors han de despertar consciències, han d'explicar allò que ha anat malament, el com i el perquè... pocs historiadors ho fan. En una entrevista al diari digital Público deia: "la historiografía se ha dedicado a convencer a la gente de que todo intento de cambiar las reglas sociales conduce al desastre, lo cual es una lección de resignación incomparable. Pero eso no es lo que la historia debe hacer, en algún momento debe mover hacia el cambio. Un gramo de sensatez puede ayudar a cambiar las cosas".

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF