Pitjar l’accelerador en el turisme i el totxo no pot ser l’única solució

Tota llei estableix un precedent i també dona un missatge a la societat. El Decret llei de mesures urgents per a l’impuls de l’economia que ha aprovat el Govern del pacte d’esquerres, amb la significativa felicitació de la dreta, dona un impuls fins ara inèdit a la construcció. L’Executiu creu que aquest sector és el que pot pal·liar de manera més ràpida i efectiva la caiguda del turisme i de l’ocupació laboral, cosa que fins i tot posen en dubte els sindicats de la construcció. És, la del Govern format pel PSIB, MÉS i Podem, una aposta sobretot a una sola carta, una carta rebutjada per la majoria dels seus votants, que exigeixen solucions més sostenibles per al medi ambient i el territori, i que no representin la claudicació davant les pressions i interessos d’hotelers i constructors.

Per molt que la gravetat de la situació sigui avui del tot extraordinària, fer la màniga tan ampla amb la construcció no només no és la solució, sinó que pot acabar resultant contraproduent. El fet de permetre ampliar la superfície dels hotels sense haver de demanar llicència i només amb una declaració responsable obre el camí a tota mena d’irregularitats i abusos, tant constructius com econòmics. Sense control dels projectes d’ampliació per part de l’Administració i amb la possibilitat que es pugui acabar l’obra abans que ningú la revisi, desapareix el filtratge públic que estableix si realment es declara la realitat de la superfície que tenia un establiment i també si el seu creixement s’ajusta al 15% permès. Igualment pot passar si no es controlen els pressupostos, la qual cosa fa pensar que es donarà per bo allò que cada societat propietària decideixi pagar com a taxa per a l’ampliació. És, dit ras i curt, un colador per a unes pràctiques que, tot i en el cas que contribueixin en més o manco mesura a donar feina, resulten del tot perjudicials per a un territori la sostenibilitat del qual, en les condicions de la normalitat que hem conegut els darrers anys, està amenaçada.

El Govern s’equivoca obrint aquesta via de manera tan àmplia. D’una banda perquè, encara que a mesures com la de l’ampliació del 15% sense llicència s’hi hagi posat data de caducitat a finals del 2021, reforça un precedent al qual els beneficiats poden no estar disposats a renunciar, exercint les pressions que calguin, si més no per aconseguir que qualsevol altre govern ho recuperi. De l’altra, perquè ha enviat el missatge a la societat que pitjar l’accelerador en els sectors del totxo i del turisme és l’única solució. I no hauria de ser-ho, l’única.

EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF